■ mitja

Etimologia: reducció de mitja calça, nom que rebé la part inferior de la calça en separar-se en dues peces 1a font: 1662
    femení
  1. indumentària
    1. Cadascuna de les dues peces de vestir de cotó, llana, seda o fibres artificials que s’adapta al peu i a la cama generalment fins més amunt del genoll. Mitges de seda. Portar les mitges al garró.
    2. plural Pantis.
  2. fer mitja Entrellaçar els fils, amb agulles llargues especials (agulles de fer mitja) per fer-ne jerseis, mitjons, etc.