Es mostren 88933 resultats

■ xurreria

■ xurreria

femení pastisseria Obrador on hom elabora xurros Establiment on hom ven xurros
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xurria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xurria</title>

Partició sil·làbica: xur_ri_a
femení oceanografia Mar de fons que xucla cap endins i que, a la riba, es caracteritza pel fort retrocés de l’aigua després de desfer-s’hi l’onada. Volíem deixar el bot prop del trencall, i amb la xurria se n’anava.

■ xurria

femení oceanografia Mar de fons que xucla cap endins i que, a la riba, es caracteritza pel fort retrocés de l’aigua després de desfer-s’hi l’onada Volíem deixar el bot prop del trencall, i amb la xurria se n’anava
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xurriacada

■ xurriacada

femení Cop donat amb unes xurriaques El carreter va donar al lladre una xurriacada a la cara
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xurriaquejar

■ xurriaquejar

verb transitiu Assotar, pegar, amb unes xurriaques
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xurriaques


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xurriaques</title>

Partició sil·làbica: xur_ri_a_ques
Etimologia: d’un moss. *atxorriiaka, d’una forma *estorriiaca, metàtesi d’un ll. vg. *excorrigiata, íd., der. del ll. corrigia ‘corretja’ 1a font: 1507, Nebrija-Busa
femení plural Estri per a pegar a les bèsties, que consisteix en una vara, generalment de freixe, que duu al cap una cordeta, una tira de cuir, etc.

■ xurriaques

femení plural Estri per a pegar a les bèsties, que consisteix en una vara, generalment de freixe, que duu al cap una cordeta, una tira de cuir, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xurro
| xurra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xurro</title>

Etimologia: d’origen incert, potser preromà, però també amb aportació de caràcter expressiu, aplicat primer a les ovelles d’aquesta raça, considerades de més baixa qualitat, després als habitants de les zones valencianes de parla castellana i finalment a la pasta de bunyol allargada, típica d’aquelles comarques 1a font: 1851, DEsc.
  1. dialectal
    1. adjectiu i masculí i femení De l’àrea del País Valencià on parlen xurro o d’aquest parlar.
    2. masculí lingüística Parlar de l’àrea de llengua castellana del País Valencià, especialment de l’Alt Millars, l’Alt Palància, el Racó, els Serrans i la Foia de Bunyol.
  2. masculí i femení dialectal
    1. Treballador estacional que parla foraster.
    2. Treballador de baixa condició.
  3. vulgarment
    1. masculí Xamba.
    2. femení Xamba.
  4. masculí pastisseria Peça de pasta de bunyol de forma llarguera.
  5. adjectiu
    1. zootècnia Dit de l’ovella que té les potes i el cap coberts de pèl gruixut, curt i rígid i que té la llana més curta i grossera que la del bestiar transhumant.
    2. indústria tèxtil Dit de la llana produïda per les ovelles de raça xurra.
  6. masculí i femení Tossut.

■ xurro
| xurra

dialectal adjectiu i masculí i femení De l’àrea del País Valencià on parlen xurro o d’aquest parlar masculí lingüística Parlar de l’àrea de llengua castellana del País Valencià, especialment de l’Alt Millars, l’Alt Palància, el Racó, els Serrans i la Foia de Bunyol masculí i femení dialectal Treballador estacional que parla foraster Treballador de baixa condició vulgarment masculí Xamba femení Xamba masculí pastisseria Peça de pasta de bunyol de forma llarguera adjectiu zootècnia Dit de l’ovella que té les potes i el cap coberts de pèl gruixut, curt i rígid i que té la llana més curta i…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

xus


<title type="display">xus</title>

masculí esports En l’esquí, descens directe dut a terme amb els genolls flexionats, el tronc inclinat cap endavant i el cap cot, per aconseguir la màxima velocitat.

xus

masculí esports En l’esquí, descens directe dut a terme amb els genolls flexionats, el tronc inclinat cap endavant i el cap cot, per aconseguir la màxima velocitat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xusma

■ xusma

femení Xurma
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

xut1

xut1

masculí Onomatopeia del crit de l’òliba, el mussol i altres ocells nocturns Òliba, mussol o altres ocells nocturns Interjecció per a demanar o imposar silenci Vegeu també xut 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xut2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xut</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de l’angl. to shoot ‘tirar, disparar’, pres substantivadament, o potser d’una confusió fonètica en fr. del verb to shoot i el substantiu shot ‘tret, dispar’, alhora perfet i participi de to shoot 1a font: 1917, DOrt.
    masculí esports
  1. Cop donat al baló o pilota amb el peu.
  2. xut de sobrebot (o simplement sobrebot) En el rugbi, xut en direcció als pals contraris que consisteix a deixar anar la pilota amb les mans i colpejar-la amb el peu immediatament després que hagi fet un bot a terra.
  3. xut de transformació (o simplement transformació) En el rugbi, xut a pals addicional a la consecució d’un assaig o un assaig de càstig.



    4. Vegeu també:
    xut1

■ xut2

masculí esports Cop donat al baló o pilota amb el peu xut de sobrebot o simplement sobrebot En el rugbi, xut en direcció als pals contraris que consisteix a deixar anar la pilota amb les mans i colpejar-la amb el peu immediatament després que hagi fet un bot a terra xut de transformació o simplement transformació En el rugbi, xut a pals addicional a la consecució d’un assaig o un assaig de càstig Vegeu també xut 1
Traducció