■ xurro
| | xurra

Etimologia: d’origen incert, potser preromà, però també amb aportació de caràcter expressiu, aplicat primer a les ovelles d’aquesta raça, considerades de més baixa qualitat, després als habitants de les zones valencianes de parla castellana i finalment a la pasta de bunyol allargada, típica d’aquelles comarques 1a font: 1851, DEsc.
  1. dialectal
    1. adjectiu i masculí i femení De l’àrea del País Valencià on parlen xurro o d’aquest parlar.
    2. masculí lingüística Parlar de l’àrea de llengua castellana del País Valencià, especialment de l’Alt Millars, l’Alt Palància, el Racó, els Serrans i la Foia de Bunyol.
  2. masculí i femení dialectal
    1. Treballador estacional que parla foraster.
    2. Treballador de baixa condició.
  3. vulgarment
    1. masculí Xamba.
    2. femení Xamba.
  4. masculí pastisseria Peça de pasta de bunyol de forma llarguera.
  5. adjectiu
    1. zootècnia Dit de l’ovella que té les potes i el cap coberts de pèl gruixut, curt i rígid i que té la llana més curta i grossera que la del bestiar transhumant.
    2. indústria tèxtil Dit de la llana produïda per les ovelles de raça xurra.
  6. masculí i femení Tossut.