Es mostren 88933 resultats

■ vulcanologia

■ vulcanologia

femení geografia física Part de la geofísica que estudia els fenòmens volcànics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulgar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vulgar</title>

Etimologia: del ll. vulgaris, íd., der. de vulgus ‘multitud, gent vulgar’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Propi del comú dels homes, que és conegut, admès, practicat, etc., pel comú dels homes. La nova religió incorporà creences vulgars.
    2. especialment Propi del llenguatge parlat, corrent, en contraposició a l’especialitzat. Un dels noms vulgars de l’epilèpsia és “mal de Sant Pau”.
    3. llatí vulgar lingüística Modalitat de la llengua llatina parlada pel poble, en oposició a llatí literari.
    4. llatí vulgar lingüística Entre els romanistes, llatí col·loquial del Baix Imperi romà i dels segles subsegüents.
    5. llengua vulgar lingüística Llengua usada en les relacions ordinàries, denominada també, preferentment, llengua col·loquial, corrent o conversacional.
    6. mot vulgar lingüística Mot popular.
  2. adjectiu pejorativament
    1. Relatiu o pertanyent a la gent comuna, en contraposició a la cultivada, refinada. Emprar expressions vulgars. Un gust molt vulgar.
    2. Que res no distingeix del comú dels homes. Un vulgar treballador.
    3. per extensió Que res no distingeix de les coses de la mateixa espècie. No és cap topazi, sinó quars vulgar.
  3. masculí
    1. Comú dels homes. Ja ho diu el vulgar: qui paga, mana.
    2. Conjunt de la gent vulgar.

■ vulgar

adjectiu Propi del comú dels homes, que és conegut, admès, practicat, etc, pel comú dels homes La nova religió incorporà creences vulgars especialment Propi del llenguatge parlat, corrent, en contraposició a l’especialitzat Un dels noms vulgars de l’epilèpsia és “mal de Sant Pau” llatí vulgar lingüística Modalitat de la llengua llatina parlada pel poble, en oposició a llatí literari llatí vulgar lingüística Entre els romanistes, llatí colloquial del Baix Imperi romà i dels segles subsegüents llengua vulgar lingüística Llengua usada en les relacions ordinàries, denominada també, preferentment…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulgarisme

■ vulgarisme

masculí lingüística Expressió o fenomen lingüístic de caràcter vulgar, no admès en la llengua normativa Ex sapigut per sabut , crusos per crus , havés per hagués
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulgaritat

■ vulgaritat

femení Qualitat de vulgar Cercar expressament la vulgaritat Dita que manca de novetat, d’importància, de distinció No dir sinó vulgaritats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulgaritzable

■ vulgaritzable

adjectiu Susceptible d’ésser vulgaritzat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulgarització

■ vulgarització

femení Acció de vulgaritzar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulgaritzador
| vulgaritzadora

■ vulgaritzador
| vulgaritzadora

adjectiu i masculí i femení Que vulgaritza
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulgaritzar

■ vulgaritzar

verb transitiu Fer vulgar especialment Difondre coneixences exposant-les d’una manera entenedora per al comú de la gent Vulgaritzar les darreres teories científiques especialment Traduir en llengua vulgar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulgarment

■ vulgarment

adverbi D’una manera vulgar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vulnerabilitat

■ vulnerabilitat

femení Qualitat de vulnerable
Traducció