Es mostren 88933 resultats

■ volantiner
| volantinera

■ volantiner
| volantinera

masculí i femení espectacles Persona que fa salts, tombarelles o altres acrobàcies damunt una corda, sobre una perxa, etc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">volar</title>

Etimologia: del ll. volare, íd. 1a font: 1200, Desclot
    verb
  1. intransitiu
    1. zoologia Traslladar-se d’un lloc a un altre un animal alat suspès en l’aire.
    2. aeronàutica Traslladar-se d’un lloc a un altre un aerodina suspès en l’aire. L’avió ha volat durant molta estona sobre el mar.
    3. per extensió aeronàutica Desplaçar-se, viatjar, en un aerodina com a tripulant o com a passatger. Volar amb una avioneta.
    4. figuradament A tu vola el meu pensament. No deixis volar tant la fantasia.
    5. volar al cel (una persona, especialment un infant) figuradament Morir.
  2. intransitiu Sostenir-se i moure’s en l’aire una cosa emportada pel vent, voleiar. Fer volar un estel. Les fulles volen suaument.
    1. intransitiu Anar per l’aire una cosa llançada. Volaven les pedres.
    2. transitiu Ventar les campanes, llançant-les al vol.
    1. intransitiu Ésser llançat violentament enlaire.
    2. intransitiu especialment explosius Saltar violentament enlaire o esclatar a trossos una cosa mitjançant una càrrega explosiva. Van fer volar la volta amb dinamita. Li feu volar el cap.
    3. transitiu Van volar el pont amb dinamita.
    4. transitiu figuradament Irritar. Aquella resposta em va volar.
    5. pronominal figuradament Davant tantes impertinències, l’home al capdavall es volà.
  5. intransitiu per extensió
    1. Anar extremament de pressa. Més que galopar, volava. Ves-hi volant!
    2. figuradament Ho faré volant. El temps vola. La notícia volà de boca en boca.
  6. intransitiu figuradament Desaparèixer, deixar d’ésser, algú o alguna cosa, en un lloc determinat, gastar-se alguna cosa ràpidament. Els cigarrets que tenia aquí han volat. Si ho deixes aquí, volarà. M’ha volat de la memòria.
  7. intransitiu construcció Tenir una part d’un edifici una volada més o menys gran.
  8. transitiu arts gràfiques Col·locar (una lletra o un signe) a la part superior de la ratlla.

■ volar

verb intransitiu zoologia Traslladar-se d’un lloc a un altre un animal alat suspès en l’aire aeronàutica Traslladar-se d’un lloc a un altre un aerodina suspès en l’aire L’avió ha volat durant molta estona sobre el mar per extensió aeronàutica Desplaçar-se, viatjar, en un aerodina com a tripulant o com a passatger Volar amb una avioneta figuradament A tu vola el meu pensament No deixis volar tant la fantasia volar al cel una persona, especialment un infant figuradament Morir intransitiu Sostenir-se i moure’s en l’aire una cosa emportada pel vent, voleiar Fer volar un estel Les fulles volen…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volat
| volada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">volat</title>

Etimologia: de volar
    adjectiu
  1. Irritat, enfellonit. Estava volat, però sabé contenir-se.
  2. arts gràfiques Dit de la lletra o del signe, generalment de cos més petit que el que hom empra en el text, que hom col·loca a la part superior de la ratlla.

■ volat
| volada

adjectiu Irritat, enfellonit Estava volat, però sabé contenir-se arts gràfiques Dit de la lletra o del signe, generalment de cos més petit que el que hom empra en el text, que hom colloca a la part superior de la ratlla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volateria

■ volateria

femení Aviram, conjunt d’animals de ploma, especialment fasianiformes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volàtil


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">volàtil</title>

Etimologia: del ll. volatĭlis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
    1. Que es pot mantenir enlaire perquè és prou lleuger per a ésser endut per l’aire. Partícules volàtils.
    2. figuradament Mudable, inconstant.
  2. Que s’evapora fàcilment. Una substància volàtil.

■ volàtil

adjectiu Que es pot mantenir enlaire perquè és prou lleuger per a ésser endut per l’aire Partícules volàtils figuradament Mudable, inconstant Que s’evapora fàcilment Una substància volàtil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volatilitat

■ volatilitat

femení Qualitat de volàtil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volatilitzable

■ volatilitzable

adjectiu Que es volatilitza
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volatilització

■ volatilització

femení Acció de volatilitzar o de volatilitzar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volatilitzar

■ volatilitzar

verb transitiu Transformar un sòlid o un líquid en un vapor o en gas pronominal Volatilitzar-se l’aigua figuradament Desaparèixer, fondre’s Volatilitzar-se els diners
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

volca


<title type="display">volca</title>

Homòfon: bolca
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als volques.
  2. masculí i femení història Individu d’un poble celta, originari del sud-est de Germània, que s’establí (500 aC) a la Gàl·lia Narbonesa.

volca

adjectiu Relatiu o pertanyent als volques masculí i femení història Individu d’un poble celta, originari del sud-est de Germània, que s’establí 500 aC a la Gàllia Narbonesa