■ volar

Etimologia: del ll. volare, íd. 1a font: 1200, Desclot
    verb
  1. intransitiu
    1. zoologia Traslladar-se d’un lloc a un altre un animal alat suspès en l’aire.
    2. aeronàutica Traslladar-se d’un lloc a un altre un aerodina suspès en l’aire. L’avió ha volat durant molta estona sobre el mar.
    3. per extensió aeronàutica Desplaçar-se, viatjar, en un aerodina com a tripulant o com a passatger. Volar amb una avioneta.
    4. figuradament A tu vola el meu pensament. No deixis volar tant la fantasia.
    5. volar al cel (una persona, especialment un infant) figuradament Morir.
  2. intransitiu Sostenir-se i moure’s en l’aire una cosa emportada pel vent, voleiar. Fer volar un estel. Les fulles volen suaument.
    1. intransitiu Anar per l’aire una cosa llançada. Volaven les pedres.
    2. transitiu Ventar les campanes, llançant-les al vol.
    1. intransitiu Ésser llançat violentament enlaire.
    2. intransitiu especialment explosius Saltar violentament enlaire o esclatar a trossos una cosa mitjançant una càrrega explosiva. Van fer volar la volta amb dinamita. Li feu volar el cap.
    3. transitiu Van volar el pont amb dinamita.
    4. transitiu figuradament Irritar. Aquella resposta em va volar.
    5. pronominal figuradament Davant tantes impertinències, l’home al capdavall es volà.
  5. intransitiu per extensió
    1. Anar extremament de pressa. Més que galopar, volava. Ves-hi volant!
    2. figuradament Ho faré volant. El temps vola. La notícia volà de boca en boca.
  6. intransitiu figuradament Desaparèixer, deixar d’ésser, algú o alguna cosa, en un lloc determinat, gastar-se alguna cosa ràpidament. Els cigarrets que tenia aquí han volat. Si ho deixes aquí, volarà. M’ha volat de la memòria.
  7. intransitiu construcció Tenir una part d’un edifici una volada més o menys gran.
  8. transitiu arts gràfiques Col·locar (una lletra o un signe) a la part superior de la ratlla.