Es mostren 88933 resultats

■ violament

■ violament

masculí Violació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ violar1

■ violar1

masculí jardineria Lloc plantat de violes Vegeu també violar 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ violar2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">violar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: vi_o_lar
Etimologia: del ll. violare, íd., der. de vis ‘força’ 1a font: 1460, Roig
    verb transitiu
    1. Cometre una acció contra alguna cosa que hom és tingut de respectar. Violar una llei, un precepte, una regla. Violar un jurament, un pacte. Violar el secret epistolar.
    2. especialment Entrar sense autorització a la casa d’una altra persona. Us acusaré d’haver violat el meu domicili.
    3. especialment Profanar un lloc sagrat. Violar una església, una sepultura.
    1. Forçar algú a un acte sexual contra la seva voluntat. Va violar la seva veïna.
    2. especialment dret penal Cometre la violació d’una persona.



    3. Vegeu també:
    violar1

■ violar2

verb transitiu Cometre una acció contra alguna cosa que hom és tingut de respectar Violar una llei, un precepte, una regla Violar un jurament, un pacte Violar el secret epistolar especialment Entrar sense autorització a la casa d’una altra persona Us acusaré d’haver violat el meu domicili especialment Profanar un lloc sagrat Violar una església, una sepultura Forçar algú a un acte sexual contra la seva voluntat Va violar la seva veïna especialment dret penal Cometre la violació d’una persona Vegeu també violar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ violari


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">violari</title>

Partició sil·làbica: vi_o_la_ri
Etimologia: del b. ll. català i aragonès violarium, d’origen incert, possiblement der. de viola, potser per la relació d’aquest tipus de pensió amb institucions religioses i la connotació que hi ha tingut el color violat 1a font: c. 1280
    masculí
  1. dret civil Contracte aleatori peculiar del dret civil català, que atorga la facultat de percebre periòdicament una pensió en diners durant la vida d’una o dues persones, en canvi del lliurament d’un capital.
  2. a violari antigament Vitalíciament, per tota la vida.

■ violari

masculí dret civil Contracte aleatori peculiar del dret civil català, que atorga la facultat de percebre periòdicament una pensió en diners durant la vida d’una o dues persones, en canvi del lliurament d’un capital a violari antigament Vitalíciament, per tota la vida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ violat1

■ violat1

masculí òptica Color violat, un dels colors que hom distingeix en l’espectre solar, a l’extrem d’aquest, després de l’indi Vegeu també violat 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ violat2
| violada

■ violat2
| violada

adjectiu Confeccionat amb violes Xarop violat Del color de la viola, morat clar Vegeu també violat 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ violència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">violència</title>

Partició sil·làbica: vi_o_lèn_ci_a
Etimologia: del ll. violentia, íd. 1a font: c. 1400
    femení
  1. Qualitat de violent. La violència d’un cop, de l’huracà, d’una malaltia, d’un desig, d’un discurs. Violència de caràcter.
    1. Manera de procedir violenta. Prendre el poder per la violència. Respondre a la violència amb la violència. Un règim de violència.
    2. Acció violenta. Les violències de la soldadesca.
    3. dret Acció violenta o coacció moral exercida sobre una persona per tal d’obligar-la a una determinada acció o omissió.
    4. fer-se violència Constrènyer-se amb esforç a fer alguna cosa.
    5. fer violència (a algú) Fer-li fer alguna cosa per força.
    6. fer violència (a algú) Violar-lo.
    7. fer violència (a un text) Fer-li dir una cosa que no diu.

■ violència

femení Qualitat de violent La violència d’un cop, de l’huracà, d’una malaltia, d’un desig, d’un discurs Violència de caràcter Manera de procedir violenta Prendre el poder per la violència Respondre a la violència amb la violència Un règim de violència Acció violenta Les violències de la soldadesca dret Acció violenta o coacció moral exercida sobre una persona per tal d’obligar-la a una determinada acció o omissió fer-se violència Constrènyer-se amb esforç a fer alguna cosa fer violència a algú Fer-li fer alguna cosa per força fer violència a algú Violar-lo fer violència a un text Fer-li dir…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ violent
| violenta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">violent</title>

Partició sil·làbica: vi_o_lent
Etimologia: del ll. violentus, -a, -um, íd., der. de vis ‘força’ 1a font: c. 1260
    adjectiu
    1. Que hom fa o que s’esdevé amb una força desfermada, extraordinàriament intensa. Un esforç violent. Una tempestat violenta.
    2. figuradament Una passió violenta. Un contrast violent de colors.
    1. Que es basa en la utilització de la força i no en mètodes pacífics, en la llei, en la justícia, etc. Mitjans violents. Una manifestació violenta.
    2. Agressiu. Un home, un caràcter, un discurs, violent.
    1. forçat 2. Una actitud violenta. Una interpretació violenta del text.
    2. Dit d’una situació en la qual hom està violent.
    3. Dit d’una acció que comporta, per al qui la fa, una forta resistència interior, que li resulta penible. M’és molt violent de demanar-li-ho.
    4. Cohibit, mancat de naturalitat, en una situació determinada. A ca la sogra sempre em sento, em trobo, molt violent. Haver de demanar diners et fa estar violent.

■ violent
| violenta

adjectiu Que hom fa o que s’esdevé amb una força desfermada, extraordinàriament intensa Un esforç violent Una tempestat violenta figuradament Una passió violenta Un contrast violent de colors Que es basa en la utilització de la força i no en mètodes pacífics, en la llei, en la justícia, etc Mitjans violents Una manifestació violenta Agressiu Un home, un caràcter, un discurs, violent forçat 2 Una actitud violenta Una interpretació violenta del text Dit d’una situació en la qual hom està violent Dit d’una acció que comporta, per al qui la fa, una forta resistència interior, que li resulta…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ violentament

■ violentament

adverbi D’una manera violenta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ violentar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">violentar</title>

Partició sil·làbica: vi_o_len_tar
Etimologia: de violent 1a font: 1561
    verb transitiu
  1. Constrènyer algú per la violència a fer una cosa. Violentava els presos fent-los treballar de valent.
  2. Fer que alguna cosa cedeixi, s’afluixi, vèncer-ne la resistència per mitjà de la violència. Violentar una porta, una caixa forta.
  3. Entrar en una casa per la força, contra la voluntat del propietari. Violentar un domicili.

■ violentar

verb transitiu Constrènyer algú per la violència a fer una cosa Violentava els presos fent-los treballar de valent Fer que alguna cosa cedeixi, s’afluixi, vèncer-ne la resistència per mitjà de la violència Violentar una porta, una caixa forta Entrar en una casa per la força, contra la voluntat del propietari Violentar un domicili
Informació complementària
Traducció