Es mostren 88933 resultats

■ vindicta

■ vindicta

femení Satisfacció, per raó de justícia, per la pena aplicada als delictes Acció de reclamar el càstig del culpable perquè serveixi d’exemple
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vindobonià
| vindoboniana


<title type="display">vindobonià</title>

Partició sil·làbica: vin_do_bo_ni_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al vindobonià.
  2. masculí Terme que hom emprava per a indicar l’estatge del miocè mitjà que comprenia l’helvecià i el tortonià.

vindobonià
| vindoboniana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al vindobonià masculí Terme que hom emprava per a indicar l’estatge del miocè mitjà que comprenia l’helvecià i el tortonià
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vindre

■ vindre

verb intransitiu Venir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vineal

vineal

adjectiu botànica Relatiu o pertanyent a la vinya
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vinebrà
| vinebrana

vinebrà
| vinebrana

adjectiu i masculí i femení De Vinebre Ribera d’Ebre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vinent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vinent</title>

Etimologia: del ll. veniens, -ntis, participi pres. de venīre ‘venir’ 1a font: s. XIII, Arnau
  1. adjectiu
    1. Que ve (generalment fent referència a una successió). La setmana vinent. Dijous vinent. Hem de baixar a l’estació vinent.
    2. primer vinent locució adjectiva antigament Vinent, propvinent.
  2. masculí i femení Persona que ve (generalment oposat a anant). Els anants i els vinents.

■ vinent

adjectiu Que ve generalment fent referència a una successió La setmana vinent Dijous vinent Hem de baixar a l’estació vinent primer vinent locució adjectiva antigament Vinent, propvinent masculí i femení Persona que ve generalment oposat a anant Els anants i els vinents
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viner
| vinera

■ viner
| vinera

adjectiu Relatiu o pertanyent al vi vinater
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vinet

■ vinet

masculí enologia Vi flac, de poc grau Vi que hom troba molt bo
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vingrauenc
| vingrauenca

vingrauenc
| vingrauenca

adjectiu i masculí i femení De Vingrau Rosselló
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vinguda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vinguda</title>

Etimologia: de venir 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Acció de venir. Anades i vingudes. La vinguda de Jesucrist a la terra. La vinguda del dia. La vinguda de l’hivern.
  2. especialment fisiologia animal Cada cop que la llet d’una mamella acut abundosament al mugró.

■ vinguda

femení Acció de venir Anades i vingudes La vinguda de Jesucrist a la terra La vinguda del dia La vinguda de l’hivern especialment fisiologia animal Cada cop que la llet d’una mamella acut abundosament al mugró
Informació complementària
Traducció