Es mostren 88934 resultats

■ vindicatiu | vindicativa

vindicatiu

Partició sil·làbica: vin_di_ca_tiu
Etimologia: del b. ll. vindicativus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    adjectiu
  1. Que vindica.
  2. Dit de l’escrit o del discurs en defensa d’una persona injuriada o calumniada.

■ vindicatiu | vindicativa

adjectiu Que vindica Dit de l’escrit o del discurs en defensa d’una persona injuriada o calumniada
Traducció

■ vindicta

vindicta

Etimologia: del ll. vindicta, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Satisfacció, per raó de justícia, per la pena aplicada als delictes.
  2. Acció de reclamar el càstig del culpable perquè serveixi d’exemple.

■ vindicta

femení Satisfacció, per raó de justícia, per la pena aplicada als delictes Acció de reclamar el càstig del culpable perquè serveixi d’exemple
Traducció

vindobonià | vindoboniana

vindobonià

Partició sil·làbica: vin_do_bo_ni_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al vindobonià.
  2. masculí Terme que hom emprava per a indicar l’estatge del miocè mitjà que comprenia l’helvecià i el tortonià.

vindobonià | vindoboniana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al vindobonià masculí Terme que hom emprava per a indicar l’estatge del miocè mitjà que comprenia l’helvecià i el tortonià

■ vindre

vindre

Etimologia: variant de venir
verb intransitiu Venir.

■ vindre

verb intransitiu Venir
Informació complementària
Traducció

vineal

vineal

Partició sil·làbica: vi_ne_al
Etimologia: del ll. vinealis, íd.
adjectiu botànica Relatiu o pertanyent a la vinya.

vineal

adjectiu botànica Relatiu o pertanyent a la vinya
Traducció

vinebrà | vinebrana

vinebrà

adjectiu i masculí i femení De Vinebre (Ribera d’Ebre).

vinebrà | vinebrana

adjectiu i masculí i femení De Vinebre Ribera d’Ebre

■ vinent

vinent

Etimologia: del ll. veniens, -ntis, participi pres. de venīre ‘venir’ 1a font: s. XIII, Arnau
  1. adjectiu
    1. Que ve (generalment fent referència a una successió). La setmana vinent. Dijous vinent. Hem de baixar a l’estació vinent.
    2. primer vinent locució adjectiva antigament Vinent, propvinent.
  2. masculí i femení Persona que ve (generalment oposat a anant). Els anants i els vinents.

■ vinent

adjectiu Que ve generalment fent referència a una successió La setmana vinent Dijous vinent Hem de baixar a l’estació vinent primer vinent locució adjectiva antigament Vinent, propvinent masculí i femení Persona que ve generalment oposat a anant Els anants i els vinents
Informació complementària
Traducció

■ viner | vinera

viner

Etimologia: de vi 1a font: 1839, DLab.
adjectiu Relatiu o pertanyent al vi; vinater.

■ viner | vinera

adjectiu Relatiu o pertanyent al vi vinater
Traducció

■ vinet

vinet

Etimologia: de vi 1a font: 1696, DLac.
    masculí enologia
  1. Vi flac, de poc grau.
  2. Vi que hom troba molt bo.

■ vinet

masculí enologia Vi flac, de poc grau Vi que hom troba molt bo
Traducció

vingrauenc | vingrauenca

vingrauenc

Partició sil·làbica: vin_gra_uenc
adjectiu i masculí i femení De Vingrau (Rosselló).

vingrauenc | vingrauenca

adjectiu i masculí i femení De Vingrau Rosselló