■ vinent

Etimologia: del ll. veniens, -ntis, participi pres. de venīre ‘venir’ 1a font: s. XIII, Arnau
  1. adjectiu
    1. Que ve (generalment fent referència a una successió). La setmana vinent. Dijous vinent. Hem de baixar a l’estació vinent.
    2. primer vinent locució adjectiva antigament Vinent, propvinent.
  2. masculí i femení Persona que ve (generalment oposat a anant). Els anants i els vinents.