Es mostren 88934 resultats

■ vinça

vinça

Etimologia: der. d’un verb ll. vg. *vĭnctiare (*vinçar) ‘lligar’, i aquest, del ll. vĭncīre, íd.; el sentit inicial degué ser ‘lligam’, després ‘fibra, veta’ 1a font: s. XV
femení Veta o aigua que presenta una pedra, la fusta, etc.

■ vinça

femení Veta o aigua que presenta una pedra, la fusta, etc
Traducció

■ vincamina

vincamina

femení química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Alcaloide cristal·lí, d’estructura pentacíclica, del grup de l’indole.

■ vincamina

femení química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Alcaloide cristallí, d’estructura pentacíclica, del grup de l’indole

vinçanenc | vinçanenca

vinçanenc

adjectiu i masculí i femení De Vinçà (Conflent).

vinçanenc | vinçanenca

adjectiu i masculí i femení De Vinçà Conflent

vinçanès | vinçanesa

vinçanès

adjectiu i masculí i femení Vinçanenc.

vinçanès | vinçanesa

adjectiu i masculí i femení Vinçanenc

■ vincapervinca

■ vincapervinca

femení botànica Vinca
Traducció

■ vinçat | vinçada

vinçat

Etimologia: de vinça
adjectiu Dit d’una pedra, d’una fusta, etc., que fa vinces o vetes.

■ vinçat | vinçada

adjectiu Dit d’una pedra, d’una fusta, etc, que fa vinces o vetes
Traducció

■ vincenzi

vincenzi

femení indústria tèxtil Màquina que constitueix un perfeccionament de la màquina jacquard, puix que evita la deterioració dels cartons en cas de mal funcionament.

■ vincenzi

femení indústria tèxtil Màquina que constitueix un perfeccionament de la màquina jacquard, puix que evita la deterioració dels cartons en cas de mal funcionament

■ vinclada

vinclada

Etimologia: de vinclar
femení Fet de vinclar-se una cosa.

■ vinclada

femení Fet de vinclar-se una cosa
Traducció

■ vincladís | vincladissa

vincladís

Etimologia: de vinclar 1a font: 1839, DLab.
adjectiu Que es vincla fàcilment; flexible. La vincladissa cintura del ballarí.

■ vincladís | vincladissa

adjectiu Que es vincla fàcilment flexible La vincladissa cintura del ballarí
Informació complementària
Traducció

■ vinclament

vinclament

Etimologia: de vinclar 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Acció de vinclar o de vinclar-se.
  2. construcció Deformació de les parets, de les columnes i d’altres elements verticals o que treballen per compressió, quan suporten càrregues desproporcionades a llur resistència.
  3. tecnologia Deformació lateral d’una peça llarga que es corba en la seva part central per efecte d’una compressió excessiva exercida en el sentit del seu eix longitudinal.

■ vinclament

masculí Acció de vinclar o de vinclar-se construcció Deformació de les parets, de les columnes i d’altres elements verticals o que treballen per compressió, quan suporten càrregues desproporcionades a llur resistència tecnologia Deformació lateral d’una peça llarga que es corba en la seva part central per efecte d’una compressió excessiva exercida en el sentit del seu eix longitudinal
Informació complementària
Traducció