Es mostren 88933 resultats

■ vincamina

■ vincamina

femení química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Alcaloide cristallí, d’estructura pentacíclica, del grup de l’indole
Gran Diccionari de la llengua catalana

vinçanenc
| vinçanenca

vinçanenc
| vinçanenca

adjectiu i masculí i femení De Vinçà Conflent
Gran Diccionari de la llengua catalana

vinçanès
| vinçanesa

vinçanès
| vinçanesa

adjectiu i masculí i femení Vinçanenc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vincapervinca

■ vincapervinca

femení botànica Vinca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vinçat
| vinçada

■ vinçat
| vinçada

adjectiu Dit d’una pedra, d’una fusta, etc, que fa vinces o vetes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vincenzi

■ vincenzi

femení indústria tèxtil Màquina que constitueix un perfeccionament de la màquina jacquard, puix que evita la deterioració dels cartons en cas de mal funcionament
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vinclada

■ vinclada

femení Fet de vinclar-se una cosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vincladís
| vincladissa

■ vincladís
| vincladissa

adjectiu Que es vincla fàcilment flexible La vincladissa cintura del ballarí
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vinclament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vinclament</title>

Etimologia: de vinclar 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Acció de vinclar o de vinclar-se.
  2. construcció Deformació de les parets, de les columnes i d’altres elements verticals o que treballen per compressió, quan suporten càrregues desproporcionades a llur resistència.
  3. tecnologia Deformació lateral d’una peça llarga que es corba en la seva part central per efecte d’una compressió excessiva exercida en el sentit del seu eix longitudinal.

■ vinclament

masculí Acció de vinclar o de vinclar-se construcció Deformació de les parets, de les columnes i d’altres elements verticals o que treballen per compressió, quan suporten càrregues desproporcionades a llur resistència tecnologia Deformació lateral d’una peça llarga que es corba en la seva part central per efecte d’una compressió excessiva exercida en el sentit del seu eix longitudinal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vinclar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vinclar</title>

Etimologia: del ll. vĭnculare ‘lligar’, der. de vĭncŭlum ‘lligam’; del significat de ‘lligar’ es passà al de ‘torçar, doblegar, vinclar el cordó o una altra cosa per a lligar’ 1a font: s. XIV
    verb
  1. transitiu antigament Vincular.
    1. transitiu Corbar una cosa flexible. Vinclà una mica la vareta per fer-ne un arc.
    2. pronominal Les canyes es vinclen amb el vent.
  3. figuradament
    1. transitiu Res no podrà vinclar la seva voluntat.
    2. pronominal Vinclar-se davant els poderosos.

■ vinclar

verb transitiu antigament Vincular transitiu Corbar una cosa flexible Vinclà una mica la vareta per fer-ne un arc pronominal Les canyes es vinclen amb el vent figuradament transitiu Res no podrà vinclar la seva voluntat pronominal Vinclar-se davant els poderosos
Informació complementària
Traducció