■ vinça

Etimologia: der. d’un verb ll. vg. *vĭnctiare (*vinçar) ‘lligar’, i aquest, del ll. vĭncīre, íd.; el sentit inicial degué ser ‘lligam’, després ‘fibra, veta’ 1a font: s. XV
femení Veta o aigua que presenta una pedra, la fusta, etc.