Es mostren 88933 resultats

villalón*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">villalón</title>

Pronúncia: biʎalón
Etimologia: del cast. villalón, íd., i aquest, del nom de Villalón de Campos, Valladolid, d’on procedeix aquest formatge
masculí alimentació, indústries alimentàries Formatge fet amb llet d’ovella, sense crosta, de pasta fresca, molt flexible però no tova, llisa, una mica premsada, de color blanc, i de sabor suau, amb un 40% de matèries grasses, conegut també amb el nom de pata de mulo.

villalón*

masculí alimentació, indústries alimentàries Formatge fet amb llet d’ovella, sense crosta, de pasta fresca, molt flexible però no tova, llisa, una mica premsada, de color blanc, i de sabor suau, amb un 40% de matèries grasses, conegut també amb el nom de pata de mulo
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ villancet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">villancet</title>

Etimologia: potser del cast. villancete, variant de villancico ‘home de villa, pagès’, reducció de copla (o canción) de villancico; però, per la forma de cat. ant. vilancet, documentada abans que la forma cast., el mot podria ser també autòcton 1a font: s. XVI
    masculí literatura i música
  1. Cançó breu d’origen o d’imitació popular, acompanyada d’estrofes, característica de la poesia castellana dels segles XV-XVIII i tractada polifònicament durant el Renaixement.
  2. Nadala.

■ villancet

masculí literatura i música Cançó breu d’origen o d’imitació popular, acompanyada d’estrofes, característica de la poesia castellana dels segles XV-XVIII i tractada polifònicament durant el Renaixement Nadala
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vil·lanovià
| vil·lanoviana

■ vil·lanovià
| vil·lanoviana

adjectiu prehistòria Dit de la cultura italiana de l’edat del ferro, localitzada a l’Emília i la Toscana, que rep el nom de la necròpoli de Villanova, situada als ravals de Bolonya
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ villener
| villenera

■ villener
| villenera

adjectiu i masculí i femení De Villena Alt Vinalopó
Gran Diccionari de la llengua catalana

víl·lic
| víl·lica


<title type="display">víl·lic</title>

Etimologia: del ll. villĭcus, -a, -um ‘relatiu a una masia’
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a les persones o les coses del camp; rústic.
  2. masculí i femení història Esclau que tenia cura d’un predi rural poc important.

víl·lic
| víl·lica

adjectiu Relatiu o pertanyent a les persones o les coses del camp rústic masculí i femení història Esclau que tenia cura d’un predi rural poc important
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

villorà
| villorana

villorà
| villorana

adjectiu i masculí i femení De Villores Ports
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vilment

■ vilment

adverbi D’una manera vil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vilobinenc
| vilobinenca

vilobinenc
| vilobinenca

adjectiu i masculí i femení De Vilobí del Penedès Alt Penedès o de Vilobí d’Onyar Selva
Gran Diccionari de la llengua catalana

vilomarenc
| vilomarenca

vilomarenc
| vilomarenca

adjectiu i masculí i femení Del Pont de Vilomara i Rocafort Bages
Gran Diccionari de la llengua catalana

vilosellenc
| vilosellenca

vilosellenc
| vilosellenca

adjectiu i masculí i femení Del Vilosell Garrigues