■ villancet

Etimologia: potser del cast. villancete, variant de villancico ‘home de villa, pagès’, reducció de copla (o canción) de villancico; però, per la forma de cat. ant. vilancet, documentada abans que la forma cast., el mot podria ser també autòcton 1a font: s. XVI
    masculí literatura i música
  1. Cançó breu d’origen o d’imitació popular, acompanyada d’estrofes, característica de la poesia castellana dels segles XV-XVIII i tractada polifònicament durant el Renaixement.
  2. Nadala.