Es mostren 88933 resultats

videolector


<title type="display">videolector</title>

Partició sil·làbica: vi_de_o_lec_tor
masculí electrònica i televisió Aparell que permet reproduir imatges i sons enregistrats en un cinta de vídeo però que no n’hi pot enregistrar.

videolector

masculí electrònica i televisió Aparell que permet reproduir imatges i sons enregistrats en un cinta de vídeo però que no n’hi pot enregistrar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ videoteca

■ videoteca

femení Lloc que conté una collecció ordenada de videocassets Collecció de videocassets Moble per a guardar-hi videocassets
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ videotext


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">videotext</title>

Partició sil·làbica: vi_de_o_text
Etimologia: de video- i text
masculí telecomunicacions Sistema teleinformàtic en què la informació, en imatges fixes, sobretot texts i gràfics, és transmesa a través de la xarxa telefònica i rebuda en una pantalla o monitor, la qual cosa permet el diàleg entre l’abonat i el banc de dades.

■ videotext

masculí telecomunicacions Sistema teleinformàtic en què la informació, en imatges fixes, sobretot texts i gràfics, és transmesa a través de la xarxa telefònica i rebuda en una pantalla o monitor, la qual cosa permet el diàleg entre l’abonat i el banc de dades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vídia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vídia</title>

Partició sil·làbica: ví_di_a
Etimologia: alteració gràfica de widia, contracció de l’al. wie Diamant ‘com diamant’
masculí tecnologia Material molt dur constituït per un aglomerat de carburs de certs metalls (tungstè, titani, molibdè), amb cobalt o níquel com a lligants, emprat en la fabricació de plaquetes per a eines.

■ vídia

masculí tecnologia Material molt dur constituït per un aglomerat de carburs de certs metalls tungstè, titani, molibdè, amb cobalt o níquel com a lligants, emprat en la fabricació de plaquetes per a eines
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vidicó

■ vidicó

masculí televisió Tub analitzador d’imatge basat en l’efecte fotoelèctric intern o fotoconducció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vidiella

■ vidiella

femení botànica Ridorta anatomia animal Cordó umbilical
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vidranès
| vidranesa

vidranès
| vidranesa

adjectiu i masculí i femení De Vidrà Osona
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vidrat
| vidrada

■ vidrat
| vidrada

adjectiu Format en part per un vidre o per vidres Una porta vidrada art Dit de l’obertura decorada amb vidres Que té llustre com de vidre ceràmica Dit de la rajola o ceràmica coberta d’un vernís vítric
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vidratge

vidratge

masculí Atuells de vidre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vidre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vidre</title>

Etimologia: del ll. vĭtrĕum ‘objecte de vidre’, substantivació de l’adj. vĭtrĕus, -a, -um ‘de vidre’, der. de vĭtrum ‘vidre’; la -i- reapareix després de l’accent en els der. : vidrier, vidriós, etc 1a font: 1252
    masculí
    1. mineralogia Matèria amorfa que no té una estructura cristal·lina i, per tant, amb les partícules que la formen ordenades a l’atzar.
    2. vidre calcogenur química Estructura amorfa constituïda per cadenes polimèriques d’elements del grup VI a de la taula periòdica (sofre, seleni, oxigen i poloni), que actuen com a semiconductors.
    3. vidre metàl·lic química Estructura amorfa constituïda per metalls conductors de l’electricitat, els quals, un cop aliats, són refredats a una velocitat extremament ràpida (106 °C per segon) que els impedeix de cristal·litzar.
    1. indústria vidriera Substància dura i trencadissa quan és freda, però pastosa i plàstica a temperatures elevades, generalment transparent o translúcida, resistent a l’acció de la majoria dels agents químics ordinaris i que es dissol en àcid fluorhídric, mala conductora de la calor i de l’electricitat, feta generalment fonent una mescla de sílice i potassa o sosa amb petites quantitats d’altres bases i a la qual hom pot donar diferents coloracions, mitjançant l’addició d’òxids metàl·lics, i diverses formes, afaiçonant-la en calent.
    2. elèctrode de vidre electroquímica Elèctrode consistent en un tub de vidre en forma de bulb, de parets molt fines, que actua com a membrana semipermeable als ions H+.
    3. qui trenca els vidres, els paga (o qui trenca el vidre, el paga) Refrany que significa que el qui fa un dany, l’ha de reparar.
    4. vidre flint indústria vidriera Cristall brillant que consta essencialment de silicat de plom i potassi.
    5. vidre sinteritzat química Vidre de propietats filtrants obtingut per sinterització de partícules de vidre.
    1. Peça o objecte de vidre. El vidre del rellotge.
    2. especialment Làmina més o menys gruixuda de vidre que hom posa a les finestres, les portes, etc., per tal d’impedir el pas de l’aire, però no el de la claror.
    3. òptica Cadascuna de les lents d’unes ulleres.
    4. vidre d’augment (o de multiplicar) òptica Lent graduada a través de la qual hom veu els objectes més grans que a ull nu.
    5. vidre de rellotge química Disc lleugerament còncau, de diverses dimensions, utilitzat com a tapadora de vasos de precipitats i com a suport de substàncies en pesar-les, transportar-les, assecar-les, etc.
  4. serp de vidre zoologia Noia, vidriol.
  5. vidre de sílice mineralogia Lechatelierita.

■ vidre

masculí mineralogia Matèria amorfa que no té una estructura cristallina i, per tant, amb les partícules que la formen ordenades a l’atzar vidre calcogenur química Estructura amorfa constituïda per cadenes polimèriques d’elements del grup VI a de la taula periòdica sofre, seleni, oxigen i poloni, que actuen com a semiconductors vidre metàllic química Estructura amorfa constituïda per metalls conductors de l’electricitat, els quals, un cop aliats, són refredats a una velocitat extremament ràpida 10 6 °C per segon que els impedeix de cristallitzar indústria vidriera Substància dura i trencadissa…
Informació complementària
Traducció