■ vidre

Etimologia: del ll. vĭtrĕum ‘objecte de vidre’, substantivació de l’adj. vĭtrĕus, -a, -um ‘de vidre’, der. de vĭtrum ‘vidre’; la -i- reapareix després de l’accent en els der. : vidrier, vidriós, etc 1a font: 1252
    masculí
    1. mineralogia Matèria amorfa que no té una estructura cristal·lina i, per tant, amb les partícules que la formen ordenades a l’atzar.
    2. vidre calcogenur química Estructura amorfa constituïda per cadenes polimèriques d’elements del grup VI a de la taula periòdica (sofre, seleni, oxigen i poloni), que actuen com a semiconductors.
    3. vidre metàl·lic química Estructura amorfa constituïda per metalls conductors de l’electricitat, els quals, un cop aliats, són refredats a una velocitat extremament ràpida (106 °C per segon) que els impedeix de cristal·litzar.
    1. indústria vidriera Substància dura i trencadissa quan és freda, però pastosa i plàstica a temperatures elevades, generalment transparent o translúcida, resistent a l’acció de la majoria dels agents químics ordinaris i que es dissol en àcid fluorhídric, mala conductora de la calor i de l’electricitat, feta generalment fonent una mescla de sílice i potassa o sosa amb petites quantitats d’altres bases i a la qual hom pot donar diferents coloracions, mitjançant l’addició d’òxids metàl·lics, i diverses formes, afaiçonant-la en calent.
    2. elèctrode de vidre electroquímica Elèctrode consistent en un tub de vidre en forma de bulb, de parets molt fines, que actua com a membrana semipermeable als ions H+.
    3. qui trenca els vidres, els paga (o qui trenca el vidre, el paga) Refrany que significa que el qui fa un dany, l’ha de reparar.
    4. vidre flint indústria vidriera Cristall brillant que consta essencialment de silicat de plom i potassi.
    5. vidre sinteritzat química Vidre de propietats filtrants obtingut per sinterització de partícules de vidre.
    1. Peça o objecte de vidre. El vidre del rellotge.
    2. especialment Làmina més o menys gruixuda de vidre que hom posa a les finestres, les portes, etc., per tal d’impedir el pas de l’aire, però no el de la claror.
    3. òptica Cadascuna de les lents d’unes ulleres.
    4. vidre d’augment (o de multiplicar) òptica Lent graduada a través de la qual hom veu els objectes més grans que a ull nu.
    5. vidre de rellotge química Disc lleugerament còncau, de diverses dimensions, utilitzat com a tapadora de vasos de precipitats i com a suport de substàncies en pesar-les, transportar-les, assecar-les, etc.
  4. serp de vidre zoologia Noia, vidriol.
  5. vidre de sílice mineralogia Lechatelierita.