Es mostren 88933 resultats

■ vessant

■ vessant

adjectiu Que vessa masculí geomorfologia En una vall, coster que uneix el tàlveg i la carena masculí o femení Aiguavés masculí figuradament Aspecte, punt de vista Els dos vessants d’un mateix problema
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vessar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vessar</title>

Homòfon: veçar
Compareu: abocar1, sobreeixir
Etimologia: del ll. versare, freqüentatiu de vĕrtĕre ‘girar; remenar; fer rodolar; bolcar’ 1a font: s. XIII, Cerverí
    verb
  1. intransitiu
    1. Sortir una substància líquida o disgregada del recipient que la conté. Quan bulli, vigila que no vessi. D’on vessa, aquesta aigua?
    2. Deixar escapar, un recipient, la substància líquida o disgregada que conté. Un càntir que vessa. El safareig vessa de ple.
    3. per extensió Quan el van nomenar president, vessava de satisfacció.
    4. per extensió Les cistelles vessaven de fruita.
    1. transitiu Fer sortir d’un recipient la substància líquida o disgregada que conté, generalment sense voler. Va vessar tot el brou de la sopera. El cambrer li vessà la salsa al damunt.
    2. transitiu per extensió Vessar llàgrimes. Un dictador que es complau a vessar sang.
    3. pronominal S’ha vessat la llet pels fogons.
    4. vessar-la Cometre un error. L’ha ben vessada!

■ vessar

verb intransitiu Sortir una substància líquida o disgregada del recipient que la conté Quan bulli, vigila que no vessi D’on vessa, aquesta aigua Deixar escapar, un recipient, la substància líquida o disgregada que conté Un càntir que vessa El safareig vessa de ple per extensió Quan el van nomenar president, vessava de satisfacció per extensió Les cistelles vessaven de fruita transitiu Fer sortir d’un recipient la substància líquida o disgregada que conté, generalment sense voler Va vessar tot el brou de la sopera El cambrer li vessà la salsa al damunt transitiu per extensió Vessar llàgrimes…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vesta

■ vesta

femení Túnica llarga fins als peus especialment religió i indumentària Túnica talar utilitzada pels laics en alguns actes religiosos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vestal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vestal</title>

Etimologia: del ll. Vesta, deessa romana 1a font: s. XV
    femení
  1. història de les religions En la religió romana antiga, cadascuna de les sacerdotesses verges que eren consagrades a Vesta i que tenien cura del foc sagrat.
  2. figuradament Dona molt casta.

■ vestal

femení història de les religions En la religió romana antiga, cadascuna de les sacerdotesses verges que eren consagrades a Vesta i que tenien cura del foc sagrat figuradament Dona molt casta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vestíbul


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vestíbul</title>

Etimologia: del ll. vestibŭlum, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
  1. construcció Peça d’una casa situada a l’entrada i que dona accés a les peces interiors.
  2. per extensió anatomia animal
    1. Espai o cavitat que serveix d’entrada a una altra cavitat.
    2. vestíbul de l’orella Part central de l’orella interna, formada a l’interior del penyal, immediatament per dins de la finestra oval.

■ vestíbul

masculí construcció Peça d’una casa situada a l’entrada i que dona accés a les peces interiors per extensió anatomia animal Espai o cavitat que serveix d’entrada a una altra cavitat vestíbul de l’orella Part central de l’orella interna, formada a l’interior del penyal, immediatament per dins de la finestra oval
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vestibular

■ vestibular

adjectiu Relatiu o pertanyent a un vestíbul
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vestició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vestició</title>

Partició sil·làbica: ves_ti_ci_ó
Etimologia: del b. ll. vestitio, -ōnis, íd.
    femení
  1. obsolet Acció de vestir o de vestir-se.
  2. cristianisme Cerimònia durant la qual hom revesteix per primera vegada l’hàbit religiós a una persona que entra en un orde o una congregació.

■ vestició

femení obsolet Acció de vestir o de vestir-se cristianisme Cerimònia durant la qual hom revesteix per primera vegada l’hàbit religiós a una persona que entra en un orde o una congregació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vestidor

■ vestidor

masculí Lloc destinat a vestir-se En els camps d’esports, les piscines, els banys, etc, lloc destinat a canviar-se de roba
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vestidura

■ vestidura

femení Vestit Esquinçar-se les vestidures plural especialment litúrgia Ornaments litúrgics
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vestigi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vestigi</title>

Homòfon: bastigi
Etimologia: del ll. vestigium ‘planta del peu; petjada’ 1a font: 1474
    masculí
  1. Senyal que una cosa destruïda, extingida, etc., ha deixat de la seva existència. Encara resten vestigis de l’ermita.
  2. dret Indici, rastre, senyal, que resta d’alguna cosa o d’algun fet, pel qual hom dedueix o pot deduir la veritat.

■ vestigi

masculí Senyal que una cosa destruïda, extingida, etc, ha deixat de la seva existència Encara resten vestigis de l’ermita dret Indici, rastre, senyal, que resta d’alguna cosa o d’algun fet, pel qual hom dedueix o pot deduir la veritat
Informació complementària
Traducció