■ vessar

Homòfon: veçar
Compareu: abocar1, sobreeixir
Etimologia: del ll. versare, freqüentatiu de vĕrtĕre ‘girar; remenar; fer rodolar; bolcar’ 1a font: s. XIII, Cerverí
    verb
  1. intransitiu
    1. Sortir una substància líquida o disgregada del recipient que la conté. Quan bulli, vigila que no vessi. D’on vessa, aquesta aigua?
    2. Deixar escapar, un recipient, la substància líquida o disgregada que conté. Un càntir que vessa. El safareig vessa de ple.
    3. per extensió Quan el van nomenar president, vessava de satisfacció.
    4. per extensió Les cistelles vessaven de fruita.
    1. transitiu Fer sortir d’un recipient la substància líquida o disgregada que conté, generalment sense voler. Va vessar tot el brou de la sopera. El cambrer li vessà la salsa al damunt.
    2. transitiu per extensió Vessar llàgrimes. Un dictador que es complau a vessar sang.
    3. pronominal S’ha vessat la llet pels fogons.
    4. vessar-la Cometre un error. L’ha ben vessada!