Es mostren 88933 resultats

■ veritable


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">veritable</title>

Etimologia: de veritat 1a font: s. XIX, Milà i F.
    adjectiu
  1. Conforme a la veritat, que mereix l’assentiment pel seu caràcter de veritat. De premisses veritables s’obté una conclusió veritable.
  2. [generalment anteposat al nom] Que és real, que és allò que representa o allò que hom anomena, autèntic. No és imitació: és veritable astracan. Un veritable amic.
  3. [usat per a subratllar la justesa d’una expressió comparativa] Aquest nen és un veritable pallasso.

■ veritable

adjectiu Conforme a la veritat, que mereix l’assentiment pel seu caràcter de veritat De premisses veritables s’obté una conclusió veritable generalment anteposat al nom Que és real, que és allò que representa o allò que hom anomena, autèntic No és imitació és veritable astracan Un veritable amic usat per a subratllar la justesa d’una expressió comparativa Aquest nen és un veritable pallasso
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veritablement

■ veritablement

adverbi D’una manera veritable
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veritat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">veritat</title>

Etimologia: del ll. verĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    femení
    1. Conformitat d’allò que hom pensa, que hom expressa, amb la realitat. No responc de la veritat d’aquesta notícia. La veritat d’una hipòtesi.
    2. Coneixença, expressió del pensament, conforme a la realitat. Ja sap la veritat. Dir la veritat. És la pura veritat.
    3. Idea, proposició, que no pot ésser negada racionalment. Les veritats científiques. Una veritat com una casa de pagès.
    4. Allò que realment és; realitat. Tant de bo aquests somnis siguin un dia veritat!
    5. Allò que és veritable en sentit absolut. Jo soc el camí, la veritat i la vida.
    6. Expressió sincera d’allò que hom sap, que hom ha presenciat, etc. Parlar amb accent de veritat.
    7. [generalment en pl] Allò que hom diu a altri sobre els seus defectes, les queixes que en té, etc., atenint-se a la realitat, sense plànyer-lo. Dient les veritats, es perden les amistats. Cantar les veritats a algú. Les veritats són amargues.
    8. a dir veritat Expressió usada per a reforçar una asserció que té caràcter de confessió, que corregeix o atenua una idea expressada abans o tinguda com a certa, etc. A dir veritat, jo mateix no hi confio gaire.
    9. de veritat locució adjectiva Expressió amb què hom remarca que una cosa és veritable, real; de debò. Un poeta de veritat.
    10. de veritat locució adverbial Expressió amb què hom remarca que una cosa és dita amb tot el valor que correspon a la paraula que designa, etc., que l’asserció que fa és conforme a la veritat, que parla seriosament, etc. T’ho dic de veritat.
    11. en veritat locució adverbial Segons la veritat, realment. En veritat, en veritat, us dic... Ell és, en veritat, un malagraït.
    12. ésser veritat Ésser conforme a la veritat o a la raó, ésser cert. No era veritat que plogués. És veritat: més val esperar una mica.
    13. és veritat que... Expressió emfàtica de caràcter correctiu o atenuatiu. És veritat que ho ignorava, però...
    14. la veritat és que... (o la veritat...) Expressió introductòria de significat equivalent a a dir veritat. La veritat és que som una mica covards. La veritat: no en tinc ganes.
    15. veritat? Expressió amb què hom demana la confirmació del que diu, l’assentiment a una demanda. No t’agrada, veritat? Veritat que ho faràs?
  2. filosofia La realitat en tant que es manifesta, en tant que en aquesta manifestació seva és digna de confiança i en tant que és objecte del logos (pensament i paraula) humà. Veritats transcendentals. Veritats de raó, de fet. La qüestió de la doble veritat.
  3. partícules elementals Nombre quàntic característic del quark t i dels hadrons que el contenen.

■ veritat

femení Conformitat d’allò que hom pensa, que hom expressa, amb la realitat No responc de la veritat d’aquesta notícia La veritat d’una hipòtesi Coneixença, expressió del pensament, conforme a la realitat Ja sap la veritat Dir la veritat És la pura veritat Idea, proposició, que no pot ésser negada racionalment Les veritats científiques Una veritat com una casa de pagès Allò que realment és realitat Tant de bo aquests somnis siguin un dia veritat Allò que és veritable en sentit absolut Jo soc el camí, la veritat i la vida Expressió sincera d’allò que hom sap, que hom ha presenciat, etc Parlar…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

veritol

veritol

masculí farmàcia, indústria farmacèutica Isòmer de l’efedrina, de fórmula C 1 0 H 1 5 NO
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verjura

■ verjura

femení papereria Cadascuna de les ratlles que formen la filigrana d’un paper verjurat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verjurat
| verjurada

■ verjurat
| verjurada

adjectiu papereria Dit del paper que té una filigrana de ratlles molt primes i pròximes tallades perpendicularment per d’altres de molt més separades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verm


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verm</title>

Etimologia: del ll. vĕrmis, íd., i la seva variant del ll. vg. vermen amb un pl. vermina, -um, origen de la variant cat. ant. verme i d’altres formes 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Cuc.
  2. zoologia
    1. plural Nom donat per Linné a un grup heterogeni d’animals metazous triploblàstics que no eren ni artròpodes ni vertebrats.
    2. singular Metazou del grup dels verms.

■ verm

masculí Cuc zoologia plural Nom donat per Linné a un grup heterogeni d’animals metazous triploblàstics que no eren ni artròpodes ni vertebrats singular Metazou del grup dels verms
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vermell1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vermell</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: v. vermell2
    masculí
  1. òptica Color vermell, un dels colors que hom distingeix en l’espectre solar, a l’extrem d’aquest, tocant al taronja.
    1. Matèria colorant vermella.
    2. vermell Congo química analítica, química orgànica i colorants Colorant azoic.
    3. vermell d’alitzarina química orgànica i colorants Colorant vermell al mordent obtingut per sulfonació de l’alitzarina.
    4. vermell de p-nitroanilina química orgànica i colorants Colorant azoic al glaç, conegut també com a vermell para o vermell al glaç.
    5. vermell turc química orgànica i colorants Colorant al mordent constituït per una laca de color roig, resultant del tractament de l’alitzarina amb l’hidròxid d’alumini.



    3. Vegeu també:
    vermell2

■ vermell1

masculí òptica Color vermell, un dels colors que hom distingeix en l’espectre solar, a l’extrem d’aquest, tocant al taronja Matèria colorant vermella vermell Congo química analítica , química orgànica i colorants Colorant azoic vermell d’alitzarina química orgànica i colorants Colorant vermell al mordent obtingut per sulfonació de l’alitzarina vermell de p -nitroanilina química orgànica i colorants Colorant azoic al glaç, conegut també com a vermell para o vermell al glaç vermell turc química orgànica i colorants Colorant al mordent constituït per una laca de color roig, resultant del…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vermell2
| vermella

■ vermell2
| vermella

adjectiu Del color de la sang arterial, de les roselles Vermell de cara Tornar-se vermell Vermell com un pebrot, com un tomàquet Roent Un ferro vermell Vegeu també vermell 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vermellejar

■ vermellejar

verb intransitiu Mostrar alguna cosa la seva vermellor Entre les perles, vermellejava un robí Tirar a vermell Les pomes ja vermellegen aviat seran madures
Informació complementària
Traducció