Es mostren 88933 resultats

■ verbigràcia

■ verbigràcia

adverbi abreviatura v gr Per exemple
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

verbo-

verbo-

Forma prefixada del mot llatí verbum , que significa ‘paraula’ Ex verbomania, verborrea
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vèrbola

■ vèrbola

femení El fet de parlar loquaçment, verbosament Tenia una vèrbola inestroncable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verbomania

■ verbomania

femení Tendència a parlar excessivament Verborrea incoherent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

verborrea

verborrea

femení Loquacitat excessiva patologia Logorrea
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verbós
| verbosa

■ verbós
| verbosa

adjectiu Que diu les coses amb massa paraules
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verbosament

■ verbosament

adverbi Amb verbositat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verbositat

■ verbositat

femení Qualitat de verbós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verd1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verd</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: v. verd2
    masculí
  1. òptica Color verd, un dels colors que hom distingeix en l’espectre solar, entre el groc i el blau.
    1. Substància colorant verda. Un pot de verd.
    2. verd de bromocresol química analítica i química orgànica Colorant derivat del trifenilmetà.
    3. verd de París colorants Pigment inorgànic constituït bàsicament per arsenat acetat de coure (II).
    4. verd janus colorants i biologia Anilina bàsica utilitzada sovint, en les tècniques histològiques, per a tenyir els mitocondris.
    5. verd malaquita química orgànica i colorants Colorant del trifenilmetà.



    3. Vegeu també:
    verd2

■ verd1

masculí òptica Color verd, un dels colors que hom distingeix en l’espectre solar, entre el groc i el blau Substància colorant verda Un pot de verd verd de bromocresol química analítica i química orgànica Colorant derivat del trifenilmetà verd de París colorants Pigment inorgànic constituït bàsicament per arsenat acetat de coure II verd janus colorants i biologia Anilina bàsica utilitzada sovint, en les tècniques histològiques, per a tenyir els mitocondris verd malaquita química orgànica i colorants Colorant del trifenilmetà Vegeu també verd 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verd2
| verda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verd</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. vĭrĭdis, íd. 1a font: s. XIII
  1. adjectiu
    1. Del color de l’herba tendra o d’un color consemblant més o menys clar. Verd clar. Verd fosc. Verd d’oliva. Verd poma. Verd botella.
    2. hiperbòlicament Dit d’algú que té el rostre d’un color pàl·lid a conseqüència d’alguna malaltia, d’alguna emoció forta, etc. Estar verd de por.
    3. quedar-se verd (algú) Restar desagradablement sorprès.
    4. veure’s verd (algú) Trobar-se en una situació perillosa, compromesa, enutjosa, difícil, etc.
  2. adjectiu
    1. Encara no sec (dit dels arbres, la llenya, els llegums, etc.). La llenya és verda i fa molt de fum.
    2. Encara no madur (dit dels fruits o de la fruita). Les figues encara són verdes.
    3. figuradament Encara no fet. Pot arribar a ésser un bon ciclista, però de moment encara és verd.
    4. de més verdes en maduren! Expressió amb què hom indica la possibilitat d’una cosa que sembla que no pugui ésser.
    5. de verdes i de madures (o de seques i de verdes) De tots colors. N’he vistes de verdes i de madures.
    6. estar a les verdes i a les madures Acceptar la part desagradable o dolenta d’una cosa igual com es frueix de la bona o agradable.
    7. (la guineu) quan no les pot haver diu que són verdes Expressió emprada per a denotar que hom fingeix no tenir interès per una cosa que, en realitat, no pot obtenir.
    8. que si són verdes, que si són madures Frase que al·ludeix despectivament a coses dites per algú, que es consideren xafarderies o enraonies.
    9. vi verd Vi encara no fet.
  3. adjectiu
    1. Dit dels primers anys de la vida, de la joventut.
    2. especialment Que conserva inclinacions sexuals impròpies de la seva edat. Un vell verd.
    3. Excessivament lliure, obscè. Un acudit verd. Una revista verda.
  4. masculí Part verda d’un vegetal, fullatge, herba. Donar verd als conills.
  5. adjectiu ecologia ecològic 2. Pesticides verds. Turisme verd. Economia verda.
  6. ciències polítiques
    1. masculí plural Militants o simpatitzants dels partits ecologistes. En les últimes eleccions els verds van anar en coalició amb els socialistes.
    2. adjectiu Relatiu o pertanyent als verds. Congrés de partits verds europeus.



    7. Vegeu també:
    verd1

■ verd2
| verda

adjectiu Del color de l’herba tendra o d’un color consemblant més o menys clar Verd clar Verd fosc Verd d’oliva Verd poma Verd botella hiperbòlicament Dit d’algú que té el rostre d’un color pàllid a conseqüència d’alguna malaltia, d’alguna emoció forta, etc Estar verd de por quedar-se verd algú Restar desagradablement sorprès veure’s verd algú Trobar-se en una situació perillosa, compromesa, enutjosa, difícil, etc adjectiu Encara no sec dit dels arbres, la llenya, els llegums, etc La llenya és verda i fa molt de fum Encara no madur dit dels fruits o de la fruita Les figues encara són verdes…
Informació complementària
Traducció