Es mostren 88933 resultats

■ ventolejar

■ ventolejar

verb intransitiu Fer ventades transitiu dialectal Exposar a l’acció del vent, ventar intransitiu dialectal Moure’s per la força del vent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ventoler
| ventolera

■ ventoler
| ventolera

adjectiu Ventós adjectiu Orgullós, presumptuós femení botànica Herba ventolera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ventolí

■ ventolí

masculí Vent suau
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ventolina

■ ventolina

femení Vent suau
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ventós
| ventosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ventós</title>

Etimologia: del ll. ventosus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Metge
  1. adjectiu
    1. On fa sovint vent. Un lloc ventós.
    2. En què fa vent. Un dia ventós.
  2. adjectiu patologia Flatulent.
  3. masculí història Nom del sisè mes del calendari republicà francès, corresponent a l’interval del 19 de febrer al 20 de març.

■ ventós
| ventosa

adjectiu On fa sovint vent Un lloc ventós En què fa vent Un dia ventós adjectiu patologia Flatulent masculí història Nom del sisè mes del calendari republicà francès, corresponent a l’interval del 19 de febrer al 20 de març
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ventosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ventosa</title>

Etimologia: del ll. td. ventosa, íd.
    femení
  1. medicina Campana o vas de vidre que hom aplica sobre els teguments i, mitjançant el buit, produeix un efecte de succió.
  2. anatomia animal Òrgan en forma de disc de certs animals que serveix de mitjà de fixació o de succió.
  3. per analogia
    1. Objecte en forma de casquet de cautxú o altres materials, que resta adherit per pressió damunt una superfície llisa en fer-se el buit parcial en el seu interior.
    2. fer ventosa (una cosa) Adherir-se fortament damunt una superfície per efecte del buit parcial.

■ ventosa

femení medicina Campana o vas de vidre que hom aplica sobre els teguments i, mitjançant el buit, produeix un efecte de succió anatomia animal Òrgan en forma de disc de certs animals que serveix de mitjà de fixació o de succió per analogia Objecte en forma de casquet de cautxú o altres materials, que resta adherit per pressió damunt una superfície llisa en fer-se el buit parcial en el seu interior fer ventosa una cosa Adherir-se fortament damunt una superfície per efecte del buit parcial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ventositat

■ ventositat

femení Qualitat de ventós fisiologia animal Flatulència Gas intestinal que és expellit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ventrada

■ ventrada

femení zoologia Conjunt de petits nats d’un mateix part Indigestió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ventral

■ ventral

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent al ventre abdominal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ventre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ventre</title>

Etimologia: del ll. vĕnter, -tris, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. anatomia animal Cavitat del cos dels animals vertebrats que conté els òrgans principals de l’aparell digestiu i del genitourinari.
    2. anar (o fer) de ventre (o buidar el ventre) defecar 2.
    3. el ventre no admet (o no s’entén de, o no mira) raons Expressió usada per a indicar que la fam o una situació d’extrema necessitat fan que hom passi pel damunt de tot per tal d’aconseguir menjar o sortir del seu destret.
    4. omplir el ventre Menjar.
    5. treure el ventre de pena (o de mal any, o de guerxesa) Sadollar la fam.
  2. anatomia animal Conjunt de les vísceres contingudes al ventre, especialment després d’ésser extretes.
  3. fisiologia animal
    1. Regió exterior del cos, corresponent a l’abdomen, que és anterior en l’home i inferior en els altres vertebrats.
    2. ventre allargat Ventre solt, afluixat.
    3. ventre de batraci Aspecte del ventre eixamplat de les parts laterals que recorda el de la granota.
    4. ventre de fusta Reflex de les parets abdominals que augmenten el to muscular quan ocorren lesions en el peritoneu.
    5. ventre en sarró Deformació del ventre observada en obesos de certa edat i multípares.
    6. ventre navicular Aspecte particular del ventre la part central del qual forma una depressió emmarcada per les darreres costelles i els ossos ilíacs.
  4. per extensió
    1. Part ventral d’alguna cosa (oposat a esquena).
    2. Part més ampla i convexa d’una ampolla, d’una gerra, d’un alt forn, etc.
    3. fisiologia animal Porció carnosa més prominent d’un múscul. El ventre de la cama.
    1. Ventre de la mare com a lloc on està l’ésser engendrat fins al moment del part. Beneït sigui el fruit del vostre sant ventre.
    2. Prenyat.
    3. fer un ventre (a una dona) Prenyar-la.
    4. fer ventre Tenir el ventre gros per prenyat.
  6. física En la propagació d’una ona estacionària per un medi, cadascun dels punts del medi en els quals l’amplitud és màxima respecte als punts més pròxims.

■ ventre

masculí anatomia animal Cavitat del cos dels animals vertebrats que conté els òrgans principals de l’aparell digestiu i del genitourinari anar o fer de ventre o buidar el ventre defecar 2 el ventre no admet o no s’entén de , o no mira raons Expressió usada per a indicar que la fam o una situació d’extrema necessitat fan que hom passi pel damunt de tot per tal d’aconseguir menjar o sortir del seu destret omplir el ventre Menjar treure el ventre de pena o de mal any , o de guerxesa Sadollar la fam anatomia animal Conjunt de les vísceres contingudes al ventre, especialment després d’ésser…
Informació complementària
Traducció