■ ventre

Etimologia: del ll. vĕnter, -tris, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. anatomia animal Cavitat del cos dels animals vertebrats que conté els òrgans principals de l’aparell digestiu i del genitourinari.
    2. anar (o fer) de ventre (o buidar el ventre) defecar 2.
    3. el ventre no admet (o no s’entén de, o no mira) raons Expressió usada per a indicar que la fam o una situació d’extrema necessitat fan que hom passi pel damunt de tot per tal d’aconseguir menjar o sortir del seu destret.
    4. omplir el ventre Menjar.
    5. treure el ventre de pena (o de mal any, o de guerxesa) Sadollar la fam.
  2. anatomia animal Conjunt de les vísceres contingudes al ventre, especialment després d’ésser extretes.
  3. fisiologia animal
    1. Regió exterior del cos, corresponent a l’abdomen, que és anterior en l’home i inferior en els altres vertebrats.
    2. ventre allargat Ventre solt, afluixat.
    3. ventre de batraci Aspecte del ventre eixamplat de les parts laterals que recorda el de la granota.
    4. ventre de fusta Reflex de les parets abdominals que augmenten el to muscular quan ocorren lesions en el peritoneu.
    5. ventre en sarró Deformació del ventre observada en obesos de certa edat i multípares.
    6. ventre navicular Aspecte particular del ventre la part central del qual forma una depressió emmarcada per les darreres costelles i els ossos ilíacs.
  4. per extensió
    1. Part ventral d’alguna cosa (oposat a esquena).
    2. Part més ampla i convexa d’una ampolla, d’una gerra, d’un alt forn, etc.
    3. fisiologia animal Porció carnosa més prominent d’un múscul. El ventre de la cama.
    1. Ventre de la mare com a lloc on està l’ésser engendrat fins al moment del part. Beneït sigui el fruit del vostre sant ventre.
    2. Prenyat.
    3. fer un ventre (a una dona) Prenyar-la.
    4. fer ventre Tenir el ventre gros per prenyat.
  6. física En la propagació d’una ona estacionària per un medi, cadascun dels punts del medi en els quals l’amplitud és màxima respecte als punts més pròxims.