Es mostren 88933 resultats

■ velocipedista

■ velocipedista

masculí i femení transports Persona que va en velocípede
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ velocista

■ velocista

masculí i femení esports Corredor o nedador especialitzat en les distàncies curtes, en curses de velocitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ velocitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">velocitat</title>

Etimologia: del ll. velocĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Qualitat de veloç.
    2. Rapidesa en el moviment.
  2. física
    1. Relació entre la variació que experimenta un paràmetre s característic d’un sistema físic i el temps t transcorregut per a la producció d’aquesta variació. Velocitat mitjana. Velocitat instantània.
    2. velocitat angular Velocitat en què el paràmetre que experimenta una variació és l’angle φ que forma el vector que representa la posició d’un punt material respecte a una direcció de referència.
    3. velocitat de fase En el desplaçament d’una ona, velocitat a la qual es propaguen els punts que es troben en el mateix estat de pertorbació.
    4. velocitat de grup Velocitat a la qual es desplaça l’envolupant de dues o més ones que es propaguen en un medi dispersiu i, per tant, amb diferents velocitats de fase.
    5. velocitat d’escapament Mínima velocitat que requereix un giny espacial per tal de vèncer l’atracció gravitacional d’un cos massiu i entrar en una òrbita parabòlica que li permeti d’escapar-se’n.
  3. proves de velocitat esports
    1. En l’atletisme, proves disputades en distàncies inferiors a 400 m.
    2. En el ciclisme, proves sobre pista en la distància de 750 m o més, sovint de 1 000 m.
  4. aeronàutica
    1. pèrdua de velocitat Fenomen que es produeix quan la velocitat d’un avió és tal, que l’angle d’atac necessari per a la sustentació ultrapassa en algun punt de l’ala el valor que assenyala el començament del despreniment del flux a l’extradós del perfil.
    2. velocitat crítica (o de pèrdua) Velocitat d’un avió per sota de la qual la sustentació és insuficient.
    3. velocitat d’ascens Altura en metres guanyada en un segon per un avió que segueix una trajectòria ascendent.
    4. velocitat d’aterratge Velocitat màxima de l’avió que fa que la sustentació sigui insuficient i toqui a terra, en l’aterratge.
    5. velocitat de seguretat Velocitat mínima a partir de la qual el pilot pot mantenir el control absolut de l’avió entorn dels tres eixos (el de balanç, el de capcineig i el de guinyada).
  5. armament
    1. velocitat inicial Velocitat que té el projectil en sortir de la boca de l’arma de foc, expressada en metres per segon.
    2. velocitat pràctica Velocitat del projectil en un punt determinat de la seva trajectòria. També és anomenada velocitat residual i velocitat restant.
    3. velocitat pràctica de tir Nombre de projectils que dispara, de mitjana, una arma per minut, tenint en compte el temps necessari per a carregar-la.
  6. mecànica
    1. velocitat absoluta Velocitat d’un punt amb relació a un sistema de coordenades que es considera fix.
    2. velocitat d’emportament Velocitat d’un punt, amb relació al sistema de coordenades que es considera fix, pel fet de formar part d’un sistema mòbil.
    3. velocitat relativa Velocitat d’un punt amb relació al sistema mòbil de què forma part.
  7. velocitat de circulació del diner economia Nombre de vegades que una unitat monetària —i per extensió la totalitat de diner efectiu— és utilitzada com a mitjà d’intercanvi en un període determinat.
  8. velocitat d’escriptura escriptura Traçat ràpid que fàcilment condueix a la cursivització de l’escriptura.
  9. velocitat radial astronomia Projecció de la velocitat d’un astre sobre l’eix definit per la recta que uneix la Terra amb l’astre.

■ velocitat

femení Qualitat de veloç Rapidesa en el moviment física Relació entre la variació que experimenta un paràmetre s característic d’un sistema físic i el temps t transcorregut per a la producció d’aquesta variació Velocitat mitjana Velocitat instantània velocitat angular Velocitat en què el paràmetre que experimenta una variació és l’angle φ que forma el vector que representa la posició d’un punt material respecte a una direcció de referència velocitat de fase En el desplaçament d’una ona, velocitat a la qual es propaguen els punts que es troben en el mateix estat de pertorbació velocitat de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veloçment

■ veloçment

adverbi D’una manera veloç
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ velòdrom

■ velòdrom

masculí esports Construcció adequada per a les curses de velocípedes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

velògraf

velògraf

masculí arts gràfiques Aparell destinat antigament a l’obtenció de còpies d’un original escrit o dibuixat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ velomotor

■ velomotor

masculí automòbil, automobilisme Bicicleta proveïda d’un motor auxiliar, anomenada popularment mosquit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ven-

ven-

Forma prefixada del mot llatí vēna , que significa ‘vena’ Ex venectomia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vena1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vena</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Homòfon: bena
Etimologia: del ll. vēna, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. anatomia animal Vas sanguini que duu la sang des dels capil·lars cap al cor.
    2. per extensió Qualsevol vas sanguini (vena o artèria).
    3. no tenir sang a les venes figuradament Mancar d’energia.
    4. obrir la vena (a algú) Practicar-li una sagnia.
    5. obrir-se les venes Fer-se rajar la sang per donar-se la mort.
  2. per analogia
    1. Cadascuna de les ratlles ondulades o ramificades, de diferent color que la resta, que presenten determinades fustes, el marbre i altres minerals.
    2. botànica Nervi.
    3. entomologia Nervi.
    4. mineria i petrografia Filó, especialment el filó metàl·lic.
    5. Fil d’aigua subterrani.
    6. vena fluida física i hidrografia Dit del flux d’un fluid que s’escola per una canonada, considerat com un tot independent del canó.
  3. figuradament
    1. Inspiració, capacitat creadora. La seva copiosa vena poètica. Se li havia estroncat la vena.
    2. Tirada a una activitat que requereix inspiració, capacitat creadora. Té vena de músic.
    3. estar (o sentir-se) de vena Estar inspirat, trobar-se en un estat d’ànim propici per a una activitat artística o intel·lectual o per a mostrar-se enginyós, graciós, etc.



    4. Vegeu també:
    vena2

■ vena1

femení anatomia animal Vas sanguini que duu la sang des dels capillars cap al cor per extensió Qualsevol vas sanguini vena o artèria no tenir sang a les venes figuradament Mancar d’energia obrir la vena a algú Practicar-li una sagnia obrir-se les venes Fer-se rajar la sang per donar-se la mort per analogia Cadascuna de les ratlles ondulades o ramificades, de diferent color que la resta, que presenten determinades fustes, el marbre i altres minerals botànica Nervi entomologia Nervi mineria i petrografia Filó, especialment el filó metàllic Fil d’aigua subterrani vena fluida física i hidrografia…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vena2

■ vena2

femení indústria surera Capa anual del suro Vena ampla, fluixa, podrida, verda Vegeu també vena 1