■ vena1

Homòfon: bena
Etimologia: del ll. vēna, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. anatomia animal Vas sanguini que duu la sang des dels capil·lars cap al cor.
    2. per extensió Qualsevol vas sanguini (vena o artèria).
    3. no tenir sang a les venes figuradament Mancar d’energia.
    4. obrir la vena (a algú) Practicar-li una sagnia.
    5. obrir-se les venes Fer-se rajar la sang per donar-se la mort.
  2. per analogia
    1. Cadascuna de les ratlles ondulades o ramificades, de diferent color que la resta, que presenten determinades fustes, el marbre i altres minerals.
    2. botànica Nervi.
    3. entomologia Nervi.
    4. mineria i petrografia Filó, especialment el filó metàl·lic.
    5. Fil d’aigua subterrani.
    6. vena fluida física i hidrografia Dit del flux d’un fluid que s’escola per una canonada, considerat com un tot independent del canó.
  3. figuradament
    1. Inspiració, capacitat creadora. La seva copiosa vena poètica. Se li havia estroncat la vena.
    2. Tirada a una activitat que requereix inspiració, capacitat creadora. Té vena de músic.
    3. estar (o sentir-se) de vena Estar inspirat, trobar-se en un estat d’ànim propici per a una activitat artística o intel·lectual o per a mostrar-se enginyós, graciós, etc.



    4. Vegeu també:
    vena2