Es mostren 88933 resultats

vectocardiògraf

vectocardiògraf

masculí medicina Aparell emprat per a la vectocardiografia
Gran Diccionari de la llengua catalana

vectocardiografia


<title type="display">vectocardiografia</title>

Partició sil·làbica: vec_to_car_di_o_gra_fi_a
femení medicina Mètode d’exploració cardiològica que permet de conèixer, mitjançant el vectocardiògraf, el corrent d’acció del cor.

vectocardiografia

femení medicina Mètode d’exploració cardiològica que permet de conèixer, mitjançant el vectocardiògraf, el corrent d’acció del cor
Gran Diccionari de la llengua catalana

vectocardiograma


<title type="display">vectocardiograma</title>

Partició sil·làbica: vec_to_car_di_o_gra_ma
masculí medicina Enregistrament fotogràfic, en els plans frontal, horitzontal i sagital, de les projeccions de la nansa del vector espacial del corrent del cor.

vectocardiograma

masculí medicina Enregistrament fotogràfic, en els plans frontal, horitzontal i sagital, de les projeccions de la nansa del vector espacial del corrent del cor
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vector
| vectora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vector</title>

Etimologia: del ll. vector, -ōris, íd. 1a font: 1888, DLab.
  1. adjectiu
    1. Que transporta, que condueix.
    2. patologia Dit de l’agent físic o biològic que porta un germen patogen a un individu sa, com a simple transportador o com a hoste parasitat.
  2. masculí biotecnologia En enginyeria genètica, agent d’ADN en el qual s’insereix un segment d’ADN forà.
  3. masculí informàtica Matriu amb un sol índex.
  4. masculí
    1. matemàtiques i física Element d’un espai vectorial.
    2. vector d’estat física Element que permet d’expressar el conjunt de propietats d’un sistema, descrites amb una estructura suficient perquè puguin ésser tractades mitjançant els mètodes matemàtics propis dels espais lineals, o d’espais funcionals més generals, i concretament mitjançant la teoria de camps.
    3. vector lliscant matemàtiques Lliscador.
    4. vector propi matemàtiques Nom genèric dels vectors corresponents al valor propi λ d’un endomorfisme d’un espai vectorial f, que constitueixen el Ker (f-λx).

■ vector
| vectora

adjectiu Que transporta, que condueix patologia Dit de l’agent físic o biològic que porta un germen patogen a un individu sa, com a simple transportador o com a hoste parasitat masculí biotecnologia En enginyeria genètica, agent d’ADN en el qual s’insereix un segment d’ADN forà masculí informàtica Matriu amb un sol índex masculí matemàtiques i física Element d’un espai vectorial vector d’estat física Element que permet d’expressar el conjunt de propietats d’un sistema, descrites amb una estructura suficient perquè puguin ésser tractades mitjançant els mètodes matemàtics propis dels espais…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vectorial

■ vectorial

adjectiu matemàtiques i física Relatiu o pertanyent a un vector Magnitud vectorial Espai vectorial Camp vectorial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veda

■ veda

femení Acció de vedar especialment Temps durant el qual és vedat de caçar o de pescar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vedaler

vedaler

masculí antigament Guàrdia d’un lloc, encarregat d’impedir que hi entrin o que en facin mal ús
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vedar

■ vedar

verb transitiu Impedir La dignitat del càrrec li veda de parlar especialment Prohibir, especialment per llei o per manament El metge m’ho ha vedat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vedat

■ vedat

masculí Lloc on és vedat d’entrar especialment Lloc on és vedat de caçar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vèddid
| vèddida


<title type="display">vèddid</title>

    antropologia física
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça vèddida o als seus representants.
  2. masculí i femení Individu de raça vèddida.
  3. raça vèddida Raça d’afinitats dubtoses amb els grans grups coneguts, molt dolicocèfala, de baixa estatura, pell de color bru fosc, cabells llargs i ondulats, nas ample i llavis sortints que habita al centre i el sud de l’Índia i a l’est de l’illa de Sri Lanka.

vèddid
| vèddida

antropologia física adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça vèddida o als seus representants masculí i femení Individu de raça vèddida raça vèddida Raça d’afinitats dubtoses amb els grans grups coneguts, molt dolicocèfala, de baixa estatura, pell de color bru fosc, cabells llargs i ondulats, nas ample i llavis sortints que habita al centre i el sud de l’Índia i a l’est de l’illa de Sri Lanka