■ vector
| | vectora

Etimologia: del ll. vector, -ōris, íd. 1a font: 1888, DLab.
  1. adjectiu
    1. Que transporta, que condueix.
    2. patologia Dit de l’agent físic o biològic que porta un germen patogen a un individu sa, com a simple transportador o com a hoste parasitat.
  2. masculí biotecnologia En enginyeria genètica, agent d’ADN en el qual s’insereix un segment d’ADN forà.
  3. masculí informàtica Matriu amb un sol índex.
  4. masculí
    1. matemàtiques i física Element d’un espai vectorial.
    2. vector d’estat física Element que permet d’expressar el conjunt de propietats d’un sistema, descrites amb una estructura suficient perquè puguin ésser tractades mitjançant els mètodes matemàtics propis dels espais lineals, o d’espais funcionals més generals, i concretament mitjançant la teoria de camps.
    3. vector lliscant matemàtiques Lliscador.
    4. vector propi matemàtiques Nom genèric dels vectors corresponents al valor propi λ d’un endomorfisme d’un espai vectorial f, que constitueixen el Ker (f-λx).