Es mostren 88933 resultats

■ vasoconstricció

■ vasoconstricció

femení fisiologia animal Disminució del calibre dels vasos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vasoconstrictor
| vasoconstrictora

■ vasoconstrictor
| vasoconstrictora

adjectiu i masculí anatomia animal i farmàcia, indústria farmacèutica Que causa vasoconstricció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vasodilatació

■ vasodilatació

femení fisiologia animal Dilatació dels vasos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vasodilatador
| vasodilatadora

■ vasodilatador
| vasodilatadora

adjectiu i masculí anatomia animal i farmàcia, indústria farmacèutica Que causa vasodilatació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vasomotor
| vasomotora


<title type="display">vasomotor</title>

Etimologia: de vaso- i motor
    medicina
  1. adjectiu Que produeix la contracció o dilatació dels vasos.
  2. adjectiu i masculí Dit de l’agent o nervi que presenta la propietat vasomotora.

vasomotor
| vasomotora

medicina adjectiu Que produeix la contracció o dilatació dels vasos adjectiu i masculí Dit de l’agent o nervi que presenta la propietat vasomotora
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vasopressina

■ vasopressina

femení bioquímica i fisiologia animal Hormona secretada per l’hipotàlem i acumulada en el lòbul posterior de la hipòfisi, amb una estructura de pèptid, que actua sobre la pressió sanguínia augmentant-la És anomenada també hormona antidiürètica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vasotocina

vasotocina

femení bioquímica Hormona de la neurohipòfisi de rèptils, amfibis i peixos, anàloga a la vasopressina i a l’oxitocina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vassall
| vassalla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vassall</title>

Etimologia: del b. ll. vassallus, íd., ‘servidor’, der. de vassus ‘servidor, criat’, i aquest, del cèlt. vassos, íd. (com també vassallus té una probable base cèlt. *vassallos ‘semblant a un criat’), relacionat amb l’indoeuropeu upo-stho- ‘el qui està a sota’ (cf. vailet) 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí i femení Súbdit.
  2. masculí història Home de condició noble que, mitjançant jurament de fidelitat envers un altre noble o bé envers el rei, contreia amb ells una relació de vassallatge, amb tots els deures que li eren inherents, basada fonamentalment en l’ajuda guerrera.

■ vassall
| vassalla

adjectiu i masculí i femení Súbdit masculí història Home de condició noble que, mitjançant jurament de fidelitat envers un altre noble o bé envers el rei, contreia amb ells una relació de vassallatge, amb tots els deures que li eren inherents, basada fonamentalment en l’ajuda guerrera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vassallatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vassallatge</title>

Etimologia: del b. ll. vassallatĭcum, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Servitud, subjecció.
  2. història Element integrant del vincle feudal constitutiu d’una relació de servei, amistat i protecció pactada entre dues persones de condició noble, per la qual una d’elles (vassall) s’encomana a l’altra (senyor) mitjançant jurament de fidelitat (homenatge), amb el compromís de servir-lo, principalment en la guerra, en canvi de rebre’n una protecció, un sosteniment domèstic o la concessió d’uns béns en usdefruit (armes, diners, terres, etc.).

■ vassallatge

masculí Servitud, subjecció història Element integrant del vincle feudal constitutiu d’una relació de servei, amistat i protecció pactada entre dues persones de condició noble, per la qual una d’elles vassall s’encomana a l’altra senyor mitjançant jurament de fidelitat homenatge, amb el compromís de servir-lo, principalment en la guerra, en canvi de rebre’n una protecció, un sosteniment domèstic o la concessió d’uns béns en usdefruit armes, diners, terres, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vassallàtic
| vassallàtica

vassallàtic
| vassallàtica

adjectiu Relatiu o pertanyent al vassallatge