■ vassallatge

Etimologia: del b. ll. vassallatĭcum, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Servitud, subjecció.
  2. història Element integrant del vincle feudal constitutiu d’una relació de servei, amistat i protecció pactada entre dues persones de condició noble, per la qual una d’elles (vassall) s’encomana a l’altra (senyor) mitjançant jurament de fidelitat (homenatge), amb el compromís de servir-lo, principalment en la guerra, en canvi de rebre’n una protecció, un sosteniment domèstic o la concessió d’uns béns en usdefruit (armes, diners, terres, etc.).