Es mostren 88933 resultats

■ urbs

■ urbs

femení Ciutat gran Per antonomàsia i com a reminiscència clàssica, la ciutat de Roma
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">urc</title>

Etimologia: deriv. de l’ant. i dial. aürtar, urtar ‘topar amb algú; renyar fort’, amb alternança fònica -t/-c (cf. dial. càvet/càvec, codonyat/codonyac, atzucat/atzucac) 1a font: 1932, DFa.
masculí Orgull, tarannà altiu i arrogant.

■ urc

masculí Orgull, tarannà altiu i arrogant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

urca


<title type="display">urca</title>

Etimologia: del fr. hourque, probablement del neerl. ant. hulke, i aquest, com els seus corresponents mots de l’al. ant., segurament del b. ll. holcas, hulca ‘embarcació de càrrega’, i aquests, del gr. olkás ‘remolc’ 1a font: 1550
femení construcció naval Antiga embarcació de càrrega d’origen holandès, de buc molt ample i de popa arrodonida.

urca

femení construcció naval Antiga embarcació de càrrega d’origen holandès, de buc molt ample i de popa arrodonida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urceïforme

■ urceïforme

adjectiu En forma d’urcèola
Gran Diccionari de la llengua catalana

urcèol

urcèol

masculí botànica Tàlem urceïforme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urcèola

■ urcèola

femení Vas en forma de gerro panxut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urceolat
| urceolada

■ urceolat
| urceolada

adjectiu En forma d’urcèola Corolla urceolada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urçol

■ urçol

masculí patologia mussol 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urdú

■ urdú

plural urdús adjectiu Relatiu o pertanyent a l’urdú masculí lingüística Llengua indoària, anàloga al hindi, bé que influïda pel persa, parlada a l’Índia i al Pakistan
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urea


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">urea</title>

Partició sil·làbica: u_re_a
Etimologia: probablement del fr. urée, format el 1797 pel químic fr. Antoine F. de Fourcroy (1755-1809) sobre el gr. oũron ‘orina’
    femení química orgànica i bioquímica
  1. Amida de l’àcid carbònic, de fórmula (NH2)2C═O.
  2. adductes d’urea Denominació genèrica dels complexos d’inclusió, d’estructura acanalada, que forma la urea amb una varietat de molècules d’estructura lineal.
  3. cicle de la urea Mecanisme cíclic que catalitza la formació d’urea en alguns organismes, en el qual els grups amino procedeixen de la desaminació de α-aminoàcids.
  4. resines d’urea-formaldehid Denominació genèrica de les resines amíniques obtingudes per reacció entre la urea i el formaldehid.

■ urea

femení química orgànica i bioquímica Amida de l’àcid carbònic, de fórmula NH 2 2 C═O adductes d’urea Denominació genèrica dels complexos d’inclusió, d’estructura acanalada, que forma la urea amb una varietat de molècules d’estructura lineal cicle de la urea Mecanisme cíclic que catalitza la formació d’urea en alguns organismes, en el qual els grups amino procedeixen de la desaminació de α-aminoàcids resines d’urea-formaldehid Denominació genèrica de les resines amíniques obtingudes per reacció entre la urea i el formaldehid
Traducció