■ urea

Partició sil·làbica: u_re_a
Etimologia: probablement del fr. urée, format el 1797 pel químic fr. Antoine F. de Fourcroy (1755-1809) sobre el gr. oũron ‘orina’
    femení química orgànica i bioquímica
  1. Amida de l’àcid carbònic, de fórmula (NH2)2C═O.
  2. adductes d’urea Denominació genèrica dels complexos d’inclusió, d’estructura acanalada, que forma la urea amb una varietat de molècules d’estructura lineal.
  3. cicle de la urea Mecanisme cíclic que catalitza la formació d’urea en alguns organismes, en el qual els grups amino procedeixen de la desaminació de α-aminoàcids.
  4. resines d’urea-formaldehid Denominació genèrica de les resines amíniques obtingudes per reacció entre la urea i el formaldehid.