Es mostren 88933 resultats

■ uranoscòpids

■ uranoscòpids

masculí ictiologia plural Família de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes, amb el cap gros i cúbic, ulls totalment dorsals, amb l’opercle proveït d’espines verinoses i òrgans elèctrics darrere els ulls singular Peix de la família dels uranoscòpids
Gran Diccionari de la llengua catalana

urarti
| uràrtia


<title type="display">urarti</title>

  1. adjectiu i masculí i femení D’Urartu (antic país de l’Orient Mitjà) o de l’urarti (llengua).
  2. masculí lingüística Antiga llengua d’Urartu, escrita en caràcters cuneïformes.

urarti
| uràrtia

adjectiu i masculí i femení D’Urartu antic país de l’Orient Mitjà o de l’urarti llengua masculí lingüística Antiga llengua d’Urartu, escrita en caràcters cuneïformes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urat

■ urat

masculí química orgànica Qualsevol sal o èster de l’àcid úric
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

uratúria

uratúria

femení patologia Presència d’un excés d’urats en l’orina
Gran Diccionari de la llengua catalana

urb.

urb.

abreviatura urbanisme urbanització 3
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urbà
| urbana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">urbà</title>

Homòfon: orbar
Etimologia: del ll. urbanus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Pertanyent a la ciutat (oposat a rural). Una propietat urbana.
    2. economia urbana geografia i economia Branca de la ciència econòmica dins l’economia espacial que analitza les relacions socials de producció i distribució específiques que s’originen en el marc de les aglomeracions urbanes i n’extreu lleis generals.
  2. masculí i femení Guàrdia urbà.
  3. adjectiu Civilment cortès.

■ urbà
| urbana

adjectiu Pertanyent a la ciutat oposat a rural Una propietat urbana economia urbana geografia i economia Branca de la ciència econòmica dins l’economia espacial que analitza les relacions socials de producció i distribució específiques que s’originen en el marc de les aglomeracions urbanes i n’extreu lleis generals masculí i femení Guàrdia urbà adjectiu Civilment cortès
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urbanament

■ urbanament

adverbi Amb urbanitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

urbanià
| urbaniana


<title type="display">urbanià</title>

Partició sil·làbica: ur_ba_ni_à
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als papes anomenats Urbà. El col·legi Urbanià de Roma.
  2. adjectiu i masculí i femení especialment història eclesiàstica Dit dels partidaris d’Urbà VI, papa de Roma, en oposició als clementins, partidaris del papa d’Avinyó Climent VII, en ocasió del Cisma d’Occident.

urbanià
| urbaniana

adjectiu Relatiu o pertanyent als papes anomenats Urbà El collegi Urbanià de Roma adjectiu i masculí i femení especialment història eclesiàstica Dit dels partidaris d’Urbà VI, papa de Roma, en oposició als clementins, partidaris del papa d’Avinyó Climent VII, en ocasió del Cisma d’Occident
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urbanificació

■ urbanificació

femení urbanisme Nom donat també a l’urbanisme en tant que és l’aplicació dels principis de l’urbanisme o urbanística disciplina científica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urbanisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">urbanisme</title>

Etimologia: de urbà
    masculí
  1. urbanisme Ciència i tècnica de l’ordenació de les ciutats i el territori.
  2. dret administratiu Branca del dret administratiu que estableix el règim jurídic, l’ús i l’aprofitament urbanístic del sòl articulant un conjunt d’instruments i tècniques d’ordenació.

■ urbanisme

masculí urbanisme Ciència i tècnica de l’ordenació de les ciutats i el territori dret administratiu Branca del dret administratiu que estableix el règim jurídic, l’ús i l’aprofitament urbanístic del sòl articulant un conjunt d’instruments i tècniques d’ordenació
Traducció