■ urbà
| | urbana

Homòfon: orbar
Etimologia: del ll. urbanus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Pertanyent a la ciutat (oposat a rural). Una propietat urbana.
    2. economia urbana geografia i economia Branca de la ciència econòmica dins l’economia espacial que analitza les relacions socials de producció i distribució específiques que s’originen en el marc de les aglomeracions urbanes i n’extreu lleis generals.
  2. masculí i femení Guàrdia urbà.
  3. adjectiu Civilment cortès.