Es mostren 88933 resultats

■ unari
| unària

■ unari
| unària

adjectiu Que consta d’un element, d’una part
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ unça


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">unça</title>

Etimologia: del ll. ŭncia, íd. 1a font: 1272, CTort.
    femení
  1. metrologia
    1. Unitat de pes de valor molt variable segons els països o les localitats.
    2. Antiga unitat de pes catalana igual a 1/12 de la lliura, o sia 33,33 g.
    3. Unitat de pes, emprada en joieria, igual a 4 quarts o 1/8 del marc, o sia 33,54 g.
    4. farmàcia, indústria farmacèutica Antiga unitat de pes equivalent a 8 dracmes, o sia 28,756 g.
  2. numismàtica
    1. En el sistema monetari romà, dotzena part de la lliura.
    2. En el sistema de l’as uncial romà, pes de la moneda unitat.
    3. A l’època medieval, divisor ponderal de la lliura.
    4. A l’edat mitjana, moneda d’or musulmana de València, que valia dos morabatins.
    5. A l’edat moderna, nom popular donat al dobló de vuit escuts hispanoamericà, amb un valor equivalent al de 16 duros o rals de vuit.
    6. Al segle XIX, moneda espanyola amb el valor de 320 rals de billó.

■ unça

femení metrologia Unitat de pes de valor molt variable segons els països o les localitats Antiga unitat de pes catalana igual a 1/12 de la lliura, o sia 33,33 g Unitat de pes, emprada en joieria, igual a 4 quarts o 1/8 del marc, o sia 33,54 g farmàcia, indústria farmacèutica Antiga unitat de pes equivalent a 8 dracmes, o sia 28,756 g numismàtica En el sistema monetari romà, dotzena part de la lliura En el sistema de l’as uncial romà, pes de la moneda unitat A l’època medieval, divisor ponderal de la lliura A l’edat mitjana, moneda d’or musulmana de València, que valia dos morabatins A l’edat…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

uncària


<title type="display">uncària</title>

Partició sil·làbica: un_cà_ri_a
femení botànica, adoberia i etnologia Liana de la família de les rubiàcies (Uncaria gambir), amb circells uncinats, fulles simples, oposades i el·líptiques, flors amb un llarg tub corol·lí, disposades en umbel·les, i fruits alats. Les fulles són emprades com a masticatori.

uncària

femení botànica , adoberia i etnologia Liana de la família de les rubiàcies Uncaria gambir , amb circells uncinats, fulles simples, oposades i ellíptiques, flors amb un llarg tub corollí, disposades en umbelles, i fruits alats Les fulles són emprades com a masticatori
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ unci-

■ unci-

Forma prefixada del mot llatí uncus , que significa ‘ganxo’ Ex unciforme, uncirostre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ uncial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">uncial</title>

Partició sil·làbica: un_ci_al
Etimologia: del ll. uncialis ‘d’una polzada’ 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu numismàtica Relatiu o pertanyent a l’unça.
  2. paleografia
    1. adjectiu i femení Dit de cadascuna de les lletres pròpies de l’escriptura uncial.
    2. escriptura uncial Tipus d’escriptura llatina i grega que es caracteritza per les formes arrodonides d’algunes lletres, que es diferencien de les anguloses corresponents de la capital romana.

■ uncial

adjectiu numismàtica Relatiu o pertanyent a l’unça paleografia adjectiu i femení Dit de cadascuna de les lletres pròpies de l’escriptura uncial escriptura uncial Tipus d’escriptura llatina i grega que es caracteritza per les formes arrodonides d’algunes lletres, que es diferencien de les anguloses corresponents de la capital romana
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ unciforme

■ unciforme

adjectiu De forma de ganxo apòfisi unciforme anatomia animal Unciforme masculí anatomia animal Apòfisi, de forma de ganxo, de la cara anterior de l’os ganxós del carp
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ uncinat
| uncinada

■ uncinat
| uncinada

adjectiu biologia Dit del pèl, la bràctea, el circell, etc, que és encorbat de la punta, com un ganxo o croc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

uncínul


<title type="display">uncínul</title>

    masculí botànica
  1. En el procés de formació de l’asc, diverticle unciforme que apareix a l’àpex d’una hifa ascògena.
  2. Circell uncinat.
  3. Apèndix ganxut de certs fruits arrapadissos.

uncínul

masculí botànica En el procés de formació de l’asc, diverticle unciforme que apareix a l’àpex d’una hifa ascògena Circell uncinat Apèndix ganxut de certs fruits arrapadissos
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ unció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">unció</title>

Partició sil·làbica: un_ci_ó
Etimologia: del ll. unctio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció d’ungir.
    2. religió i litúrgia Acció religiosa, consistent a ungir amb oli persones o coses, per tal de separar-les de l’ús profà i aconseguir que siguin penetrades de la força divina.
    3. unció dels malalts litúrgia Ritu de les esglésies cristianes, que consisteix a ungir els diversos òrgans dels sentits dels malalts, acompanyant l’acció amb unes pregàries que imploren l’alleujament de la malaltia i la remissió dels pecats.
  2. figuradament
    1. teologia Gràcia de l’Esperit Sant que mou l’ànima a la perfecció.
    2. Devoció i recolliment amb què hom fa una cosa, sobretot de caràcter religiós.
    3. Dolçor penetrant en la veu, en la paraula.

■ unció

femení Acció d’ungir religió i litúrgia Acció religiosa, consistent a ungir amb oli persones o coses, per tal de separar-les de l’ús profà i aconseguir que siguin penetrades de la força divina unció dels malalts litúrgia Ritu de les esglésies cristianes, que consisteix a ungir els diversos òrgans dels sentits dels malalts, acompanyant l’acció amb unes pregàries que imploren l’alleujament de la malaltia i la remissió dels pecats figuradament teologia Gràcia de l’Esperit Sant que mou l’ànima a la perfecció Devoció i recolliment amb què hom fa una cosa, sobretot de caràcter religiós Dolçor…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ uncirostre

■ uncirostre

adjectiu anatomia animal i ornitologia Dit de l’ocell que té el bec ganxut
Traducció