■ unció

Partició sil·làbica: un_ci_ó
Etimologia: del ll. unctio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció d’ungir.
    2. religió i litúrgia Acció religiosa, consistent a ungir amb oli persones o coses, per tal de separar-les de l’ús profà i aconseguir que siguin penetrades de la força divina.
    3. unció dels malalts litúrgia Ritu de les esglésies cristianes, que consisteix a ungir els diversos òrgans dels sentits dels malalts, acompanyant l’acció amb unes pregàries que imploren l’alleujament de la malaltia i la remissió dels pecats.
  2. figuradament
    1. teologia Gràcia de l’Esperit Sant que mou l’ànima a la perfecció.
    2. Devoció i recolliment amb què hom fa una cosa, sobretot de caràcter religiós.
    3. Dolçor penetrant en la veu, en la paraula.