Es mostren 88933 resultats

■ ultimar

■ ultimar

verb transitiu Enllestir una cosa Ultimar els preparatius per a la partença
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ultimate*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">ultimate</title>

Pronúncia: áltimət
Etimologia: mot anglès
masculí esports Esport practicat entre dos equips de set jugadors en un terreny de joc rectangular de 100 m de llarg i 37 m d’ample, amb una zona d’anotació a cada extrem, consistent a anar-se passant un disc de plàstic fins que un jugador del propi equip aconsegueix rebre’l a la zona d’anotació contrària.

ultimate*

masculí esports Esport practicat entre dos equips de set jugadors en un terreny de joc rectangular de 100 m de llarg i 37 m d’ample, amb una zona d’anotació a cada extrem, consistent a anar-se passant un disc de plàstic fins que un jugador del propi equip aconsegueix rebre’l a la zona d’anotació contrària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ultimàtum


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ultimàtum</title>

Etimologia: del ll. diplomàtic del s. XVIII, substantivació de ultimatus, -a, -um, participi de ultimare ‘arribar a la fi’; sembla segur que al s. XV era usada a les cancelleries alemanyes l’expressió ultimatum consilium ‘última decisió’ 1a font: 1888, DLab.
    masculí
  1. dret internacional Conjunt de condicions i d’exigències inajornables i definitives que un estat posa a un altre en una negociació diplomàtica, la no-acceptació de les quals implica la ruptura de les negociacions, sovint represàlies de tipus bèl·lic i la declaració de guerra.
  2. Proposta, invitació, requeriment, etc., peremptoris, que no admeten objeccions ni refús sinó al preu de greus conseqüències.

■ ultimàtum

masculí dret internacional Conjunt de condicions i d’exigències inajornables i definitives que un estat posa a un altre en una negociació diplomàtica, la no-acceptació de les quals implica la ruptura de les negociacions, sovint represàlies de tipus bèllic i la declaració de guerra Proposta, invitació, requeriment, etc, peremptoris, que no admeten objeccions ni refús sinó al preu de greus conseqüències
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ultra1

■ ultra1

preposició De més de, en addició a, sobre Ultra els llibres que ha comprat, té els que li han donat ultra mesura Excessivament, moltíssim, massa Quan l’inviteu, sol beure ultra mesura Vegeu també ultra 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ultra2


<title type="display">ultra</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: v. ultra1
adjectiu i masculí i femení història i ciències polítiques Dit, generalment, de les ideologies, les persones i els grups polítics o religiosos que mantenen amb intransigència i radicalisme actituds d’extrema dreta o d’integrisme.


Vegeu també:
ultra1

ultra2

adjectiu i masculí i femení història i ciències polítiques Dit, generalment, de les ideologies, les persones i els grups polítics o religiosos que mantenen amb intransigència i radicalisme actituds d’extrema dreta o d’integrisme Vegeu també ultra 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ultra-

■ ultra-

Prefix, del llatí ultra , que significa ‘més enllà’, ‘més que’, ‘en un grau excessiu’ Ex ultramar, ultraconservador, ultramodern
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ultraatòmic
| ultraatòmica

■ ultraatòmic
| ultraatòmica

adjectiu física atòmica Subatòmic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ultraaudió

ultraaudió

masculí electrònica Primitiu tríode emprat com a detector regeneratiu per a augmentar el guany
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ultrabàsic
| ultrabàsica

■ ultrabàsic
| ultrabàsica

adjectiu petrografia Dit de les roques ígnies formades exclusivament per olivina i altres silicats ferromagnèsics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ultracentenari
| ultracentenària

■ ultracentenari
| ultracentenària

adjectiu Que té més de cent anys
Traducció