Es mostren 88933 resultats

■ ullal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ullal</title>

Homòfon: ollal
Etimologia: dit així perquè la dent es troba sota l’ull 1a font: 1575, DPou.
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Tipus de dent que es presenta en la dentadura heterodonta dels mamífers i que es caracteritza per la seva forma cònica, amb la corona acabada en una punxa, i pel fet de tenir una sola arrel. En els carnívors hom els anomena també dents canines o claus.
    2. Dent inoculadora del verí de les serps verinoses.
    3. Nom donat popularment a les incisives dels elefants.
  2. hidrologia
    1. Ull.
    2. especialment Ressurgència aqüífera de gran potència en forma de forat rodó d’un diàmetre d’alguns metres a més de cinquanta, oberts en les planes al·luvials, a la zona de contacte amb les terres calcàries.
  3. zoologia Dent de mar.

■ ullal

masculí anatomia animal Tipus de dent que es presenta en la dentadura heterodonta dels mamífers i que es caracteritza per la seva forma cònica, amb la corona acabada en una punxa, i pel fet de tenir una sola arrel En els carnívors hom els anomena també dents canines o claus Dent inoculadora del verí de les serps verinoses Nom donat popularment a les incisives dels elefants hidrologia Ull especialment Ressurgència aqüífera de gran potència en forma de forat rodó d’un diàmetre d’alguns metres a més de cinquanta, oberts en les planes alluvials, a la zona de contacte amb les terres calcàries…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ullanenc
| ullanenca

ullanenc
| ullanenca

adjectiu i masculí i femení D’Ullà Baix Empordà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ullar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ullar</title>

Etimologia: de ull 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu Escorcollar, copsar, amb la mirada, mirar amb insistència. De darrere la finestra, la veïna ullava què fèiem.
    1. pronominal Fer-se ulls en el formatge, el pa, etc. S’ha ullat molt, aquest pa.
    2. intransitiu Treure ulls les plantes.

■ ullar

verb transitiu Escorcollar, copsar, amb la mirada, mirar amb insistència De darrere la finestra, la veïna ullava què fèiem pronominal Fer-se ulls en el formatge, el pa, etc S’ha ullat molt, aquest pa intransitiu Treure ulls les plantes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ullastrar

■ ullastrar

masculí geobotànica Comunitat vegetal en què predomina l’ullastre, pròpia de zones mediterrànies de clima marítim i relativament sec
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ullastre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ullastre</title>

Etimologia: del ll. oleastrum, variant de oleaster, íd. 1a font: 1389
    masculí botànica
  1. Arbust o petit arbre de la família de les oleàcies (Olea europaea, var sylvestris), de branques espinescents, fulles lanceolades i coriàcies, flors blanques, en raïms axil·lars, i fruits en drupa.
  2. ullastre d’ase Arç de tanques.
  3. ullastre de frare Planta sufruticosa de la família de les compostes (Phagnalon saxatile), de fulles linears, blanquinoses al revers, capítols solitaris i pedunculats, amb flors grogues i bràctees externes reflexes, i fruits en aqueni amb vil·là.

■ ullastre

masculí botànica Arbust o petit arbre de la família de les oleàcies Olea europaea, var sylvestris , de branques espinescents, fulles lanceolades i coriàcies, flors blanques, en raïms axillars, i fruits en drupa ullastre d’ase Arç de tanques ullastre de frare Planta sufruticosa de la família de les compostes Phagnalon saxatile , de fulles linears, blanquinoses al revers, capítols solitaris i pedunculats, amb flors grogues i bràctees externes reflexes, i fruits en aqueni amb villà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ullastreda

■ ullastreda

femení geobotànica Ullastrar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ullastrellenc
| ullastrellenca

ullastrellenc
| ullastrellenca

adjectiu i masculí i femení D’Ullastrell Vallès Occidental o d’Ullastret Baix Empordà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ullastró

■ ullastró

masculí botànica Foixarda
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ullat
| ullada

■ ullat
| ullada

adjectiu Que té ulls o forats Formatge ullat heràldica Dit de la persona representada amb els ulls d’un esmalt diferent del de la resta del cos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ullblau
| ullblava

■ ullblau
| ullblava

adjectiu Que té els ulls blaus Una xamosa nina, rossa i ullblava
Traducció