■ ullal

Homòfon: ollal
Etimologia: dit així perquè la dent es troba sota l’ull 1a font: 1575, DPou.
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Tipus de dent que es presenta en la dentadura heterodonta dels mamífers i que es caracteritza per la seva forma cònica, amb la corona acabada en una punxa, i pel fet de tenir una sola arrel. En els carnívors hom els anomena també dents canines o claus.
    2. Dent inoculadora del verí de les serps verinoses.
    3. Nom donat popularment a les incisives dels elefants.
  2. hidrologia
    1. Ull.
    2. especialment Ressurgència aqüífera de gran potència en forma de forat rodó d’un diàmetre d’alguns metres a més de cinquanta, oberts en les planes al·luvials, a la zona de contacte amb les terres calcàries.
  3. zoologia Dent de mar.