Es mostren 88934 resultats

■ trumfau

trumfau

Partició sil·làbica: trum_fau
masculí ictiologia Peix teleosti de l’ordre dels beloniformes, de la família dels escomberesòcids (Scomberesox saurus), de cos allargat i comprimit, dors gris blavós i costats i ventre platejats, i que forma grans bancs en alta mar.

■ trumfau

masculí ictiologia Peix teleosti de l’ordre dels beloniformes, de la família dels escomberesòcids Scomberesox saurus , de cos allargat i comprimit, dors gris blavós i costats i ventre platejats, i que forma grans bancs en alta mar
Traducció

■ trumfera

trumfera

Etimologia: de trumfa
femení botànica i agricultura Patatera.

■ trumfera

femení botànica i agricultura Patatera
Traducció

■ trumferar

trumferar

Etimologia: de trumfera
masculí agricultura Patatar.

■ trumferar

masculí agricultura Patatar
Traducció

■ trumfo

trumfo

Etimologia: forma popular de l’antiga forma llatinitzant triümfo, modernament triomf
masculí jocs d’entreteniment Atot.

■ trumfo

masculí jocs d’entreteniment Atot
Informació complementària
Traducció

■ truncació

truncació

Partició sil·làbica: trun_ca_ci_ó
Etimologia: de truncar
femení lingüística Reducció asistemàtica d’un mot a un segment que funciona autònomament o bé en combinació amb d’altres segments o mots per a crear una nova unitat lèxica.

■ truncació

femení lingüística Reducció asistemàtica d’un mot a un segment que funciona autònomament o bé en combinació amb d’altres segments o mots per a crear una nova unitat lèxica

■ truncadament

truncadament

Etimologia: de truncat
adverbi Trencant les frases, les paraules.

■ truncadament

adverbi Trencant les frases, les paraules
Traducció

■ truncament

truncament

Etimologia: de truncar
    masculí
  1. Acció de truncar.
  2. lingüística Truncació.

■ truncament

masculí Acció de truncar lingüística Truncació
Traducció

■ truncar

truncar

Homòfon: troncar
Compareu: estroncar, troncar
Etimologia: del ll. truncare, íd., der. de truncus ‘tronc’ 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
    1. Separar tallant, especialment l’acabament, la cúspide. Truncar un tub.
    2. truncar un con (o una piràmide, o un prisma) geometria Tallar un con, una piràmide, un prisma, mitjançant un pla, per a obtenir-ne un tronc.
  2. figuradament
    1. Truncar la mort una existència.
    2. truncar una frase Deixar-la sense acabar.
  3. informàtica Limitar la longitud d’una cadena segons un criteri determinat (per exemple, el manteniment d’una longitud prefixada, correntment la del mot o registre).

■ truncar

verb transitiu Separar tallant, especialment l’acabament, la cúspide Truncar un tub truncar un con o una piràmide , o un prisma geometria Tallar un con, una piràmide, un prisma, mitjançant un pla, per a obtenir-ne un tronc figuradament Truncar la mort una existència truncar una frase Deixar-la sense acabar informàtica Limitar la longitud d’una cadena segons un criteri determinat per exemple, el manteniment d’una longitud prefixada, correntment la del mot o registre
Informació complementària
Traducció

■ truncat | truncada

truncat

Etimologia: de truncar
    adjectiu
    1. Tallat per truncament.
    2. closca truncada Closca mancada d’àpex.
  2. botànica Dit de les fulles i dels òrgans terminats en una secció transversal recta o plana.
  3. estadística Dit d’una distribució de probabilitat de la qual hom només considera una part, fins a un cert valor.
  4. geometria
    1. Dit d’un cos afuat que acaba abans que la seva secció transversal esdevingui un punt.
    2. con truncat Tronc de con.
    3. piràmide truncada Tronc de piràmide.
    4. prisma truncat Tronc de prisma.
  5. heràldica Dit de l’escut dividit en dues parts iguals mitjançant un traç horitzontal que va de la meitat de la vora del flanc destre a la meitat de la del sinistre.

■ truncat | truncada

adjectiu Tallat per truncament closca truncada Closca mancada d’àpex botànica Dit de les fulles i dels òrgans terminats en una secció transversal recta o plana estadística Dit d’una distribució de probabilitat de la qual hom només considera una part, fins a un cert valor geometria Dit d’un cos afuat que acaba abans que la seva secció transversal esdevingui un punt con truncat Tronc de con piràmide truncada Tronc de piràmide prisma truncat Tronc de prisma heràldica Dit de l’escut dividit en dues parts iguals mitjançant un traç horitzontal que va de la meitat de la vora del flanc destre a la…
Informació complementària
Traducció

■ trunyella

trunyella

Etimologia: variant de trenyella, segurament per influx de l’ant. trony ‘aplatat’ i tronya ‘morro prominent’
femení indústria tèxtil Trena prima d’espart, cànem, etc.

■ trunyella

femení indústria tèxtil Trena prima d’espart, cànem, etc
Traducció