■ truncat
| | truncada

Etimologia: de truncar
    adjectiu
    1. Tallat per truncament.
    2. closca truncada Closca mancada d’àpex.
  2. botànica Dit de les fulles i dels òrgans terminats en una secció transversal recta o plana.
  3. estadística Dit d’una distribució de probabilitat de la qual hom només considera una part, fins a un cert valor.
  4. geometria
    1. Dit d’un cos afuat que acaba abans que la seva secció transversal esdevingui un punt.
    2. con truncat Tronc de con.
    3. piràmide truncada Tronc de piràmide.
    4. prisma truncat Tronc de prisma.
  5. heràldica Dit de l’escut dividit en dues parts iguals mitjançant un traç horitzontal que va de la meitat de la vora del flanc destre a la meitat de la del sinistre.