Es mostren 88934 resultats

termidor

termidor

Etimologia: del fr. thermidor, íd., der. del gr. thermós ‘calent’
masculí història Nom de l’onzè mes del calendari republicà francès.

termidor

masculí història Nom de l’onzè mes del calendari republicà francès
Traducció

termidorià | termidoriana

termidorià

Partició sil·làbica: ter_mi_do_ri_à
adjectiu Relatiu o pertanyent al termidor.

termidorià | termidoriana

adjectiu Relatiu o pertanyent al termidor
Traducció

■ terminable

terminable

Etimologia: del ll. td. terminabĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Torcimany
adjectiu Que pot ésser terminat.

■ terminable

adjectiu Que pot ésser terminat
Informació complementària
Traducció

■ terminació

terminació

Partició sil·làbica: ter_mi_na_ci_ó
Etimologia: del ll. terminatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Torcimany
    femení
    1. Acció de terminar o de terminar-se;
    2. l’efecte.
    1. Darrera de les parts en què hom considera dividida una cosa.
    2. lingüística Darrera part d’un mot, ordinàriament el morfema final (desinència o sufix).

■ terminació

femení Acció de terminar o de terminar-se l’efecte Darrera de les parts en què hom considera dividida una cosa lingüística Darrera part d’un mot, ordinàriament el morfema final desinència o sufix
Informació complementària
Traducció

■ terminador

terminador

masculí astronomia Línia que separa la part il·luminada de la part fosca de la Lluna.

■ terminador

masculí astronomia Línia que separa la part illuminada de la part fosca de la Lluna

■ terminal

terminal

Etimologia: del ll. td. terminalis, íd. 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu
    1. Pertanyent a la terminació.
    2. Que forma la terminació. La síl·laba terminal d’un mot.
    3. Dit d’una malaltia incurable en la seva última fase. Un càncer terminal, en fase terminal.
    4. Dit del malalt que es troba en la fase terminal de la malaltia.
    5. estació terminal (o simplement terminal f) Estació d’una línia de transports o zona d’un aeroport d’on surten i on arriben els passatgers.
  2. adjectiu botànica Que es troba a l’extrem d’una tija, d’una branca o de qualsevol altre òrgan.
  3. masculí electricitat Born.
  4. masculí informàtica Qualsevol element perifèric d’entrada i de sortida que permet de servir-se a distància d’un ordinador.

■ terminal

adjectiu Pertanyent a la terminació Que forma la terminació La síllaba terminal d’un mot Dit d’una malaltia incurable en la seva última fase Un càncer terminal, en fase terminal Dit del malalt que es troba en la fase terminal de la malaltia estació terminal o simplement terminal f Estació d’una línia de transports o zona d’un aeroport d’on surten i on arriben els passatgers adjectiu botànica Que es troba a l’extrem d’una tija, d’una branca o de qualsevol altre òrgan masculí electricitat Born masculí informàtica Qualsevol element perifèric d’entrada i de sortida que permet de servir-se a…
Informació complementària
Traducció

■ terminant

terminant

Etimologia: del ll. terminans, -ntis, participi pres. de terminare ‘limitar; acabar’ 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Que termina.
  2. Exempt de tota imprecisió. Una ordre terminant.
  3. Concloent.

■ terminant

adjectiu Que termina Exempt de tota imprecisió Una ordre terminant Concloent
Informació complementària
Traducció

■ terminantment

terminantment

Etimologia: de terminant
adverbi D’una manera terminant.

■ terminantment

adverbi D’una manera terminant
Traducció

■ terminar

terminar

Etimologia: del ll. terminare, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu
    1. Posar terme a una cosa, acabar-la. Cal terminar aquestes dissensions.
    2. Formar la darrera part d’una cosa. La síl·laba que termina un mot.
  2. intransitiu Tenir terme; finir, acabar. Aquí termina el nostre carrer. Un mot terminat en “r” muda.

■ terminar

verb transitiu Posar terme a una cosa, acabar-la Cal terminar aquestes dissensions Formar la darrera part d’una cosa La síllaba que termina un mot intransitiu Tenir terme finir, acabar Aquí termina el nostre carrer Un mot terminat en “r” muda
Informació complementària
Traducció

■ terminatiu | terminativa

terminatiu

Partició sil·làbica: ter_mi_na_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. terminatus, -a, -um, participi de terminare ‘limitar; acabar’
    adjectiu
  1. Que serveix per a terminar, que dona terme a una cosa.
  2. aspecte terminatiu gramàtica Aspecte que presenta l’acció del verb en el seu moment final, sense al·ludir ni al seu inici ni a la seva duració. Ex.: Ens hi vam trobar.

■ terminatiu | terminativa

adjectiu Que serveix per a terminar, que dona terme a una cosa aspecte terminatiu gramàtica Aspecte que presenta l’acció del verb en el seu moment final, sense alludir ni al seu inici ni a la seva duració Ex Ens hi vam trobar
Traducció