■ terminar

Etimologia: del ll. terminare, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu
    1. Posar terme a una cosa, acabar-la. Cal terminar aquestes dissensions.
    2. Formar la darrera part d’una cosa. La síl·laba que termina un mot.
  2. intransitiu Tenir terme; finir, acabar. Aquí termina el nostre carrer. Un mot terminat en “r” muda.