Es mostren 88940 resultats

■ templet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">templet</title>

Etimologia: de temple 1a font: 1839, DLab.
    masculí arquitectura
  1. Construcció de planta circular constituïda per una volta o petita cúpula sostinguda per sis o més columnes, que sol servir d’aixopluc a una estàtua.
  2. Construcció formada per un sostre sostingut per columnes que serveix per a posar-hi una imatge a l’interior; a mida reduïda pot formar part d’un altar.

■ templet

masculí arquitectura Construcció de planta circular constituïda per una volta o petita cúpula sostinguda per sis o més columnes, que sol servir d’aixopluc a una estàtua Construcció formada per un sostre sostingut per columnes que serveix per a posar-hi una imatge a l’interior a mida reduïda pot formar part d’un altar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tempo*

■ tempo*

masculí música temps 8 5 a tempo En una partitura, indicació que prescriu a l’executant el retorn al temps o moviment original després d’un canvi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temporada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">temporada</title>

Etimologia: de temps 1a font: 1529
femení Espai de temps que es distingeix de la resta de l’any per alguna cosa (feines pròpies del temps, producció de fruits, canvi temporal de residència, jocs, espectacles, etc.). En aquell país, la primavera és la temporada de les pluges. Fruita de la temporada. Anar a passar una temporada a fora. Temporada de banys. La temporada turística.

■ temporada

femení Espai de temps que es distingeix de la resta de l’any per alguna cosa feines pròpies del temps, producció de fruits, canvi temporal de residència, jocs, espectacles, etc En aquell país, la primavera és la temporada de les pluges Fruita de la temporada Anar a passar una temporada a fora Temporada de banys La temporada turística
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temporal1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">temporal</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. temporalis, íd. 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
  1. adjectiu Que passa amb el temps (oposat a etern).
  2. adjectiu Relatiu o pertanyent al temps. Evolució temporal.
  3. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a les coses de la vida secular, mundana (oposat a espiritual).
    2. poder temporal història eclesiàstica Potestat que correspon al papa com a cap dels Estats Pontificis, avui reduïts a la ciutat del Vaticà.
  4. adjectiu
    1. Que expressa una relació de temps.
    2. gramàtica Relatiu al temps gramatical. Desinències temporals.
    3. proposició temporal gramàtica Proposició subordinada que té la mateixa funció que exerceix un adverbi de temps en l’oració simple.
  5. meteorologia
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent al temps.
    2. masculí Situació atmosfèrica que es caracteritza per precipitacions i vents persistents.
    3. després del temporal ve la bonança figuradament Frase amb què hom comenta la tranquil·litat després de passar tribulacions, desgràcies o perills.
    4. temporal de llevant Temporal, característic de Catalunya i el País Valencià, en el qual predominen vents de llevant i pluges persistents.
  6. masculí litúrgia Part de l’any litúrgic que celebra els misteris de Crist, en oposició al santoral. Hom l’anomena també propi del temps.



    7. Vegeu també:
    temporal2

■ temporal1

adjectiu Que passa amb el temps oposat a etern adjectiu Relatiu o pertanyent al temps Evolució temporal adjectiu Relatiu o pertanyent a les coses de la vida secular, mundana oposat a espiritual poder temporal història eclesiàstica Potestat que correspon al papa com a cap dels Estats Pontificis, avui reduïts a la ciutat del Vaticà adjectiu Que expressa una relació de temps gramàtica Relatiu al temps gramatical Desinències temporals proposició temporal gramàtica Proposició subordinada que té la mateixa funció que exerceix un adverbi de temps en l’oració simple meteorologia adjectiu Relatiu o…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temporal2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">temporal</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. temporalis, íd. (v. templa) 1a font: s. XIV, Alcoatí
    anatomia animal
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a les temples. Regió temporal.
    2. artèria temporal superficial Branca terminal de la caròtide externa que irriga el front, la regió temporal, la glàndula paròtide, el múscul masseter i l’orella.
    3. múscul temporal Múscul en forma de ventall, amb la base cap a dalt i enrere i el vèrtex en l’apòfisi coronoide, situat a la fossa temporal.
  2. masculí Os del crani que forma part de la volta per la seva porció escatosa, i de l’òrgan de l’oïda per les porcions petrosa i mastoide.



    3. Vegeu també:
    temporal1

■ temporal2

anatomia animal adjectiu Relatiu o pertanyent a les temples Regió temporal artèria temporal superficial Branca terminal de la caròtide externa que irriga el front, la regió temporal, la glàndula paròtide, el múscul masseter i l’orella múscul temporal Múscul en forma de ventall, amb la base cap a dalt i enrere i el vèrtex en l’apòfisi coronoide, situat a la fossa temporal masculí Os del crani que forma part de la volta per la seva porció escatosa, i de l’òrgan de l’oïda per les porcions petrosa i mastoide Vegeu també temporal 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temporalada

■ temporalada

femení meteorologia Gros temporal Sèrie de temporals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temporalisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">temporalisme</title>

Etimologia: de temporal1
    masculí
  1. cristianisme i ciències polítiques Tendència ideològica i política favorable al poder temporal del papa.
  2. teologia Doctrina que insisteix en la necessitat que els cristians actuïn en l’interior de les realitats profanes, en oposició a l’espiritualisme, que destaca la conveniència d’apartar-se del món.

■ temporalisme

masculí cristianisme i ciències polítiques Tendència ideològica i política favorable al poder temporal del papa teologia Doctrina que insisteix en la necessitat que els cristians actuïn en l’interior de les realitats profanes, en oposició a l’espiritualisme, que destaca la conveniència d’apartar-se del món
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temporalitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">temporalitat</title>

Etimologia: del ll. td. temporalĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Qualitat de temporal, de sotmès a límit de temps.
  2. filosofia Amb relació a l’home, estructura ontologicoexistencial de l’ésser humà en virtut de la qual el caràcter temporal d’aquest es fa consciència del temps i, així, obre la persona al futur, per tal com la vincula a un passat; entre aquests dos moments hi ha el seu present.
  3. plural dret canònic Rendes que perceben els eclesiàstics d’un benifet o d’una prebenda.

■ temporalitat

femení Qualitat de temporal, de sotmès a límit de temps filosofia Amb relació a l’home, estructura ontologicoexistencial de l’ésser humà en virtut de la qual el caràcter temporal d’aquest es fa consciència del temps i, així, obre la persona al futur, per tal com la vincula a un passat entre aquests dos moments hi ha el seu present plural dret canònic Rendes que perceben els eclesiàstics d’un benifet o d’una prebenda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temporalitzar

■ temporalitzar

verb transitiu Convertir l’etern en temporal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temporalment

■ temporalment

adverbi Per un cert temps limitat, no definitiu Se n’anà temporalment de casa
Traducció