■ temporal2

Etimologia: del ll. temporalis, íd. (v. templa) 1a font: s. XIV, Alcoatí
    anatomia animal
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a les temples. Regió temporal.
    2. artèria temporal superficial Branca terminal de la caròtide externa que irriga el front, la regió temporal, la glàndula paròtide, el múscul masseter i l’orella.
    3. múscul temporal Múscul en forma de ventall, amb la base cap a dalt i enrere i el vèrtex en l’apòfisi coronoide, situat a la fossa temporal.
  2. masculí Os del crani que forma part de la volta per la seva porció escatosa, i de l’òrgan de l’oïda per les porcions petrosa i mastoide.



    3. Vegeu també:
    temporal1