Es mostren 88940 resultats

■ temorosament

■ temorosament

adverbi Amb temor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tempanell

■ tempanell

masculí construcció Envà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temperadament

■ temperadament

adverbi Amb temperància
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temperament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">temperament</title>

Etimologia: del ll. temperamentum ‘combinació proporcionada d’elements d’un tot’ 1a font: 1653, DTo.
    masculí
    1. Acció de temperar o de temperar-se;
    2. l’efecte.
  2. alimentació, indústries alimentàries Refredament controlat de la xocolata després d’haver-se barrejat i emmotllat els ingredients.
  3. música Temprament.
  4. psicologia
    1. Terme utilitzat per la medicina hipocràtica per a indicar la resultant de la barreja dels quatre humors fonamentals de l’home.
    2. En la psicologia contemporània, forma innata característica d’experimentar d’una manera total les relacions amb el medi social o de respondre-hi.

■ temperament

masculí Acció de temperar o de temperar-se l’efecte alimentació, indústries alimentàries Refredament controlat de la xocolata després d’haver-se barrejat i emmotllat els ingredients música Temprament psicologia Terme utilitzat per la medicina hipocràtica per a indicar la resultant de la barreja dels quatre humors fonamentals de l’home En la psicologia contemporània, forma innata característica d’experimentar d’una manera total les relacions amb el medi social o de respondre-hi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temperamental

■ temperamental

adjectiu Relatiu o pertanyent al temperament psicologia Que té reaccions intenses i alternatives d’estat d’ànim Aquest xicot és molt temperamental
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temperància

■ temperància

femení Qualitat de temperant ètica i catolicisme Temprança
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temperant

■ temperant

adjectiu Que tempera o que es tempera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temperar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">temperar</title>

Etimologia: del ll. temperare ‘combinar proporcionadament tots els elements d’un tot’ 1a font: 1373
    verb
  1. transitiu Moderar, assuaujar. La marinada ha temperat l’ardor de l’aire. Temperar la fredor de l’aigua del bany afegint-hi aigua calenta. Temperar el rigor de la justícia.
  2. pronominal Acomodar-se, adaptar-se. Temperar-se a les circumstàncies.
  3. transitiu música Temprar.

■ temperar

verb transitiu Moderar, assuaujar La marinada ha temperat l’ardor de l’aire Temperar la fredor de l’aigua del bany afegint-hi aigua calenta Temperar el rigor de la justícia pronominal Acomodar-se, adaptar-se Temperar-se a les circumstàncies transitiu música Temprar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temperat
| temperada

■ temperat
| temperada

adjectiu Moderat, ni gaire calent ni gaire fred, ni massa ni massa poc Un clima temperat figuradament Una república temperada música Temprat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temperatura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">temperatura</title>

Etimologia: del ll. temperatura ‘constitució regular; temperatura’ 1a font: 1839, DLab.
    femení física i metrologia
    1. [símbol Θ] Magnitud termodinàmica que posa en evidència l’energia tèrmica d’un cos amb relació a la d’un altre.
    2. temperatura absoluta Temperatura expressada en l’escala absoluta o Kelvin, els valors de la qual són inferiors en 273,15 graus als de l’escala centígrada de Celsius, i el 0 de la qual constitueix el límit inferior absolut de les temperatures possibles.
    3. temperatura ambient Temperatura de l’atmosfera que envolta un cos, referit normalment a la temperatura ordinària.
  2. medicina i fisiologia animal
    1. Expressió numèrica del grau de calor de l’organisme. Hom anomena temperatura basal la temperatura del cos d’un individu en dejú, en repòs i en un ambient d’uns 20°C.
    2. usat absolutament Febre. Avui el malalt té temperatura.
  3. meteorologia
    1. temperatura aparent Temperatura que hauria de tenir l’aire, en unes condicions ambientals ideals preses com a referència, perquè el bescanvi d’energia entre el cos humà i l’ambient fos el mateix que en les condicions ambientals reals.
    2. temperatura de fredor Temperatura aparent que expressa un índex de fredor.
    3. temperatura de l’aire Temperatura que té, en un moment donat, l’aire de l’atmosfera terrestre.
    4. temperatura de xafogor Temperatura aparent que expressa un índex de xafogor.
  4. temperatura crítica termodinàmica Dit de la temperatura d’un gas per damunt de la qual és impossible de liquar-lo únicament per un augment de pressió.
  5. temperatura de color luminotècnia Temperatura absoluta del cos negre per a la qual les ordenades de la corba de distribució espectral de l’emissió són aproximadament proporcionals a les de la radiació considerada.
  6. temperatura de luminància luminotècnia Temperatura absoluta del cos negre que posseeix, per a una longitud d’ona determinada, la mateixa densitat espectral de luminància que el cos radiant considerat.

■ temperatura

femení física i metrologia símbol Θ Magnitud termodinàmica que posa en evidència l’energia tèrmica d’un cos amb relació a la d’un altre temperatura absoluta Temperatura expressada en l’escala absoluta o Kelvin, els valors de la qual són inferiors en 273,15 graus als de l’escala centígrada de Celsius, i el 0 de la qual constitueix el límit inferior absolut de les temperatures possibles temperatura ambient Temperatura de l’atmosfera que envolta un cos, referit normalment a la temperatura ordinària medicina i fisiologia animal Expressió numèrica del grau de calor de l’organisme Hom anomena…
Informació complementària
Traducció