■ temperatura

Etimologia: del ll. temperatura ‘constitució regular; temperatura’ 1a font: 1839, DLab.
    femení física i metrologia
    1. [símbol Θ] Magnitud termodinàmica que posa en evidència l’energia tèrmica d’un cos amb relació a la d’un altre.
    2. temperatura absoluta Temperatura expressada en l’escala absoluta o Kelvin, els valors de la qual són inferiors en 273,15 graus als de l’escala centígrada de Celsius, i el 0 de la qual constitueix el límit inferior absolut de les temperatures possibles.
    3. temperatura ambient Temperatura de l’atmosfera que envolta un cos, referit normalment a la temperatura ordinària.
  2. medicina i fisiologia animal
    1. Expressió numèrica del grau de calor de l’organisme. Hom anomena temperatura basal la temperatura del cos d’un individu en dejú, en repòs i en un ambient d’uns 20°C.
    2. usat absolutament Febre. Avui el malalt té temperatura.
  3. meteorologia
    1. temperatura aparent Temperatura que hauria de tenir l’aire, en unes condicions ambientals ideals preses com a referència, perquè el bescanvi d’energia entre el cos humà i l’ambient fos el mateix que en les condicions ambientals reals.
    2. temperatura de fredor Temperatura aparent que expressa un índex de fredor.
    3. temperatura de l’aire Temperatura que té, en un moment donat, l’aire de l’atmosfera terrestre.
    4. temperatura de xafogor Temperatura aparent que expressa un índex de xafogor.
  4. temperatura crítica termodinàmica Dit de la temperatura d’un gas per damunt de la qual és impossible de liquar-lo únicament per un augment de pressió.
  5. temperatura de color luminotècnia Temperatura absoluta del cos negre per a la qual les ordenades de la corba de distribució espectral de l’emissió són aproximadament proporcionals a les de la radiació considerada.
  6. temperatura de luminància luminotècnia Temperatura absoluta del cos negre que posseeix, per a una longitud d’ona determinada, la mateixa densitat espectral de luminància que el cos radiant considerat.