Es mostren 88934 resultats

senyalística

senyalística

femení Conjunt de tècniques i d’elements que intervenen en la identificació externa i interna de les diferents parts o seccions d’un indret obert al públic, i també en la conducció i guiatge de les persones i mercaderies que hi transiten.

senyalística

femení Conjunt de tècniques i d’elements que intervenen en la identificació externa i interna de les diferents parts o seccions d’un indret obert al públic, i també en la conducció i guiatge de les persones i mercaderies que hi transiten

■ senyalització

senyalització

Partició sil·làbica: se_nya_lit_za_ci_ó
Etimologia: de senyalitzar
    femení
    1. Acció de senyalitzar;
    2. l’efecte.
  2. Utilització de senyals per a donar determinats avisos, dades, etc., eventualment a distància.
  3. trànsit
    1. Conjunt de senyals de circulació. Una carretera amb senyalització insuficient.
    2. senyalització horitzontal Conjunt dels senyals de circulació pintats en el paviment de la calçada i de les vores.
    3. senyalització vertical Conjunt dels senyals de circulació situats en plans verticals a la vora de la calçada o al seu damunt i a prou alçada perquè no siguin un obstacle.

■ senyalització

femení Acció de senyalitzar l’efecte Utilització de senyals per a donar determinats avisos, dades, etc, eventualment a distància trànsit Conjunt de senyals de circulació Una carretera amb senyalització insuficient senyalització horitzontal Conjunt dels senyals de circulació pintats en el paviment de la calçada i de les vores senyalització vertical Conjunt dels senyals de circulació situats en plans verticals a la vora de la calçada o al seu damunt i a prou alçada perquè no siguin un obstacle
Traducció

■ senyalitzar

senyalitzar

Etimologia: de senyal
verb transitiu Instal·lar i utilitzar senyals en una carretera, carrer, aeroport, via de ferrocarril, etc. L’aeroport és tan nou que encara l’han de senyalitzar. Una carretera ben senyalitzada.

■ senyalitzar

verb transitiu Installar i utilitzar senyals en una carretera, carrer, aeroport, via de ferrocarril, etc L’aeroport és tan nou que encara l’han de senyalitzar Una carretera ben senyalitzada
Informació complementària
Traducció

■ senyar

senyar

Etimologia: del ll. sĭgnare ‘marcar amb un senyal’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Senyalar.
    1. transitiu Fer el senyal de la creu sobre algú o alguna cosa. Senyar una mare el seu fill. Senyar una ferida.
    2. pronominal Fer el senyal de la creu sobre si mateix. En entrar en una església cal senyar-se.
    3. no saber-se senyar figuradament Ésser molt curt d’enteniment.
    4. senyar-se amb la mà esquerra (o amb els peus) figuradament Obrar desencertadament i de manera perjudicial.
    5. voler (o pensar) senyar-se, i treure’s els ulls figuradament Proposar-se o pensar-se fer una cosa encertada quan s’obra desencertadament.

■ senyar

verb transitiu Senyalar transitiu Fer el senyal de la creu sobre algú o alguna cosa Senyar una mare el seu fill Senyar una ferida pronominal Fer el senyal de la creu sobre si mateix En entrar en una església cal senyar-se no saber-se senyar figuradament Ésser molt curt d’enteniment senyar-se amb la mà esquerra o amb els peus figuradament Obrar desencertadament i de manera perjudicial voler o pensar senyar-se, i treure’s els ulls figuradament Proposar-se o pensar-se fer una cosa encertada quan s’obra desencertadament
Informació complementària
Traducció

sènyer

sènyer

Etimologia: variant ant. de senyor, que sorgí del nominatiu i el vocatiu ll. sĕnĭor
masculí antigament Senyor.

sènyer

masculí antigament Senyor

senyer

senyer

Etimologia: de seny2
masculí antigament Campaner.

senyer

masculí antigament Campaner

■ senyera

senyera

Etimologia: de senya 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Estendard, guió, etc., especialment que serveix d’ensenya d’una corporació.
    2. per extensió Bandera.
  2. senyor de senyera història Cavaller feudal que tenia dret a portar senyera quan anava en la host.

■ senyera

femení Estendard, guió, etc, especialment que serveix d’ensenya d’una corporació per extensió Bandera senyor de senyera història Cavaller feudal que tenia dret a portar senyera quan anava en la host
Informació complementària
Traducció

senyerut | senyeruda

senyerut

adjectiu i masculí i femení De Senyera (Ribera Alta).

senyerut | senyeruda

adjectiu i masculí i femení De Senyera Ribera Alta

■ senyor | senyora

senyor

Etimologia: del ll. sĕnĭor, -ōris, comparatiu de senex ‘ancià’, que s’anà substantivant per a designar els ancians de la comunitat, del senat, els superiors, fins a suplantar dominus ‘amo, senyor’ 1a font: s. XII, Hom.
  1. masculí i femení
    1. [abreviatura Sr. Sra.] Persona que té autoritat sobre un territori, sobre persones o coses.
    2. història Titular d’una senyoria, fos personal, dominical, jurisdiccional i també feudal.
    3. Persona que té autoritat damunt d’una altra per raó del contracte amb què aquesta s’ha constituït criat o servent seu; amo. Que són a casa, els senyors? La senyora hi és, però el senyor encara no ha vingut.
    4. Déu nostre Senyor (o nostre Senyor, o absolutament, el Senyor) Bíblia i cristianisme Títol donat en l’Antic Testament a Jahvè i que la tradició cristiana, a partir ja dels escrits del Nou Testament, aplica indistintament a Déu i a Crist.
    5. nostra Senyora cristianisme La Mare de Déu.
  2. masculí i femení
    1. dret civil El qui té la propietat d’alguna cosa.
    2. ésser senyor de fer (tal o tal cosa) Tenir llibertat de fer-la.
  3. masculí i femení
    1. Persona d’una certa posició, d’un cert rang social (per oposició a menestral, obrer, empleat, etc.). L’odi dels pobres contra els senyors.
    2. ésser un (o tot un) senyor Tenir les maneres, la distinció, la noblesa, que escau a una persona d’alt rang.
    3. fer el senyor Imitar la manera de produir-se d’un senyor autèntic.
    4. fer-se dir ‘sí senyor’ figuradament Ésser molt respectat o molt orgullós.
    5. fer-se dir ‘sí senyor’ figuradament Ésser molt bo, de molta qualitat. Aquest arròs a la cassola es fa dir ‘sí senyor’.
  4. masculí i femení [abreviatura sr. sra.] sociologia
    1. Terme de cortesia que s’aplica a qualsevol persona, encara que sigui de condició inferior. Senyors i senyores. Benvolgut senyor. Perdoni, senyora. No, senyor.
    2. Títol que, per cortesia, hom anteposa al nom, cognom o títol de qualsevol persona a qui s’adreça o de qui parla. Senyor Esteve. El senyor bisbe.
    3. Títol anteposat al nom d’un sant. El senyor sant Jaume.
    1. masculí i femení Espòs, esposa, dit per cortesia en lloc d’home o dona. Hi eren, me’n recordo, vostè i la seva senyora. Com està el seu senyor?
    2. femení Dona casada (per oposició a senyoreta).
  6. adjectiu
    1. Té unes maneres molt senyores. És un vestit molt senyor.
    2. [usat sempre anteposat al substantiu] figuradament Molt gran, considerable. Caram, quin senyor automòbil! És una senyora llebre, aquesta llebre que has caçat avui!

■ senyor | senyora

masculí i femení abreviatura Sr Sra Persona que té autoritat sobre un territori, sobre persones o coses història Titular d’una senyoria, fos personal, dominical, jurisdiccional i també feudal Persona que té autoritat damunt d’una altra per raó del contracte amb què aquesta s’ha constituït criat o servent seu amo Que són a casa, els senyors La senyora hi és, però el senyor encara no ha vingut Déu nostre Senyor o nostre Senyor , o absolutament, el Senyor Bíblia i cristianisme Títol donat en l’Antic Testament a Jahvè i que la tradició cristiana, a partir ja dels escrits del Nou Testament,…
Informació complementària
Traducció

■ senyorada

senyorada

Etimologia: de senyor
femení Acte imperiós propi de senyor.

■ senyorada

femení Acte imperiós propi de senyor
Traducció