■ senyar

Etimologia: del ll. sĭgnare ‘marcar amb un senyal’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Senyalar.
    1. transitiu Fer el senyal de la creu sobre algú o alguna cosa. Senyar una mare el seu fill. Senyar una ferida.
    2. pronominal Fer el senyal de la creu sobre si mateix. En entrar en una església cal senyar-se.
    3. no saber-se senyar figuradament Ésser molt curt d’enteniment.
    4. senyar-se amb la mà esquerra (o amb els peus) figuradament Obrar desencertadament i de manera perjudicial.
    5. voler (o pensar) senyar-se, i treure’s els ulls figuradament Proposar-se o pensar-se fer una cosa encertada quan s’obra desencertadament.