Es mostren 88940 resultats

sema-

sema-

semàfor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">semàfor</title>

Accessory
Etimologia: de sema- i -for 1a font: 1917, DOrt.
Body
    masculí
  1. Dispositiu de senyalització òptica i eventualment lluminosa.
  2. ferrocarrils Senyal òptic, mecànic o lluminós que, formant part d’un blocatge, adverteix el maquinista d’una locomotora de la necessitat de parar el tren o de continuar amb precaució o bé de la possibilitat de continuar la marxa normalment.
  3. nàutica Telègraf de banderes o lluminós que, situat en un lloc ben visible de la costa, permet d’establir comunicació amb les embarcacions.
  4. trànsit Aparell de senyalització lluminosa per a regular el trànsit de vehicles i vianants en els encreuaments, indicant amb un llum verd el pas lliure, amb un de vermell la prohibició de passar i amb un llum groc o ataronjat la pausa de precaució entre el verd i el vermell.

semàfor

semafòric
| semafòrica

semafòric
| semafòrica

semal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">semal</title>

Accessory
Etimologia: probablement d’un ll. vg. *semalis ‘partit en dos’, der. de semis ‘reduït a la meitat’, perquè es fa d’una tina, cupa, buttis semalis ‘tina, barril partits en dos’ 1a font: s. XIII
Body
femení agricultura Portadora. Una semal plena de raïms.

semal

semala

semala

semalada

semalada

semaler


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">semaler</title>

Accessory
Etimologia: de semal 1a font: 1420
Body
    masculí
  1. transports Cadascun dels dos pals amb què dues persones traginen una portadora o altre recipient semblant, agafant-los l’una pels extrems anteriors i l’altra pels posteriors.
  2. adoberia Barra de fusta emprada per a pitjar, treure, etc., les peces de pell o de cuir d’una tina, d’un clot, on són, o han estat, sotmeses a alguna operació.

semaler

semaló

semaló

semantema

semantema

semàntic
| semàntica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">semàntic</title>

Accessory
Etimologia: del fr. sémantique ‘semàntica’, creat pel lingüista fr. Michel Bréal (1832-1915), del gr. sēmantikós ‘que significa’, der. de sēmaínō ‘significar, assenyalar’, i aquest, de sē͂ma ‘signe, senyal
Body
  1. lingüística
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la significació dels mots. Camp semàntic.
    2. femení Part de la lingüística que estudia els significats.
    3. canvi semàntic Modificació de la significació d’un mot per desplaçament de la relació entre significant, significat i referent per causes diverses.
    4. tret semàntic Component últim de l’estructura semàntica del llenguatge, propietat semàntica inherent o relacional dels elements lèxics d’una llengua.
  2. femení lògica Part de la lògica, que correspon més exactament a l’àmbit del que hom anomena metalògica i que estudia els sistemes lògics des del punt de vista de les seves possibles interpretacions.

semàntic
| semàntica