■ semàntic | semàntica

Etimologia: del fr. sémantique ‘semàntica’, creat pel lingüista fr. Michel Bréal (1832-1915), del gr. sēmantikós ‘que significa’, der. de sēmaínō ‘significar, assenyalar’, i aquest, de sē͂ma ‘signe, senyal
  1. lingüística
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la significació dels mots. Camp semàntic.
    2. femení Part de la lingüística que estudia els significats.
    3. canvi semàntic Modificació de la significació d’un mot per desplaçament de la relació entre significant, significat i referent per causes diverses.
    4. tret semàntic Component últim de l’estructura semàntica del llenguatge, propietat semàntica inherent o relacional dels elements lèxics d’una llengua.
  2. femení lògica Part de la lògica, que correspon més exactament a l’àmbit del que hom anomena metalògica i que estudia els sistemes lògics des del punt de vista de les seves possibles interpretacions.