Es mostren 88940 resultats

■ salut2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">salut</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. salus, -ūtis, íd., substantiu corresponent a salvus, -a, -um ‘enter, intacte; en bon estat de salut’ 1a font: s. XIII
    femení
  1. medicina
    1. Estat en què l’organisme, lliure de malalties, exerceix normalment totes les seves funcions.
    2. a la salut de (algú) ! Fórmula amb què hom brinda. A la teva salut!
    3. curar-se (o sagnar-se) en salut figuradament Prevenir-se contra un perill o un risc quan encara és remot.
    4. fer salut Fer alguna activitat saludable, estar-se en un lloc on la naturalesa afavoreix la salut.
    5. salut i pessetes (o peles) ! col·loquialment Fórmula familiar per a saludar-se.
    6. salut pública Art i ciència d’organitzar i dirigir els esforços de la comunitat, amb la finalitat de prevenir, recuperar i rehabilitar l’individu i obtenir-hi un òptim nivell de salut.
  2. cristianisme Salvació. La salut eterna.



    3. Vegeu també:
    salut1

■ salut2

femení medicina Estat en què l’organisme, lliure de malalties, exerceix normalment totes les seves funcions a la salut de algú Fórmula amb què hom brinda A la teva salut curar-se o sagnar-se en salut figuradament Prevenir-se contra un perill o un risc quan encara és remot fer salut Fer alguna activitat saludable, estar-se en un lloc on la naturalesa afavoreix la salut salut i pessetes o peles colloquialment Fórmula familiar per a saludar-se salut pública Art i ciència d’organitzar i dirigir els esforços de la comunitat, amb la finalitat de prevenir, recuperar i rehabilitar l’individu i…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salutació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">salutació</title>

Partició sil·làbica: sa_lu_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. salutatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de saludar.
    2. Paraules o gests amb què hom saluda. Enviar una cordial salutació per mitjà d’algú.
  2. diplomàtica Fórmula protocol·lària en la retòrica de les cancelleries medievals amb què hom cloïa normalment la intitulació.
  3. salutació angèlica Bíblia i cristianisme
    1. Mots de salutació que l’Evangeli posa en boca de Gabriel al moment de l’anunciació a Maria.
    2. Pregària de l’avemaria.

■ salutació

femení Acció de saludar Paraules o gests amb què hom saluda Enviar una cordial salutació per mitjà d’algú diplomàtica Fórmula protocollària en la retòrica de les cancelleries medievals amb què hom cloïa normalment la intitulació salutació angèlica Bíblia i cristianisme Mots de salutació que l’Evangeli posa en boca de Gabriel al moment de l’anunciació a Maria Pregària de l’avemaria
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salutífer
| salutífera

■ salutífer
| salutífera

adjectiu Saludable, que porta salut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salutíferament

■ salutíferament

adverbi Saludablement
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salv
| salva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">salv</title>

Etimologia: del ll. salvus, -a, -um ‘enter, intacte; en bon estat de salut’ 1a font: 1399
    adjectiu
    1. Estalvi, deslliurat d’un mal o d’un perill. Són salvs en lloc segur.
    2. a salva fe Sota promesa guardada.
    3. sa i salv Sa i estalvi. Retornà a casa seva sana i salva.
  2. obsolet
    1. Exceptuat, exempt.
    2. salv que locució conjuntiva Llevat que, fora que.

■ salv
| salva

adjectiu Estalvi, deslliurat d’un mal o d’un perill Són salvs en lloc segur a salva fe Sota promesa guardada sa i salv Sa i estalvi Retornà a casa seva sana i salva obsolet Exceptuat, exempt salv que locució conjuntiva Llevat que, fora que
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">salva</title>

Etimologia: del ll. salva, fem. de salvus ‘salvat; saludat’ 1a font: 1620
    femení
    1. Descàrrega d’armes de foc en senyal de festa o de salutació.
    2. de salva locució adjectiva Dit de la munició o del tret sense bala. Bala de salva.
  2. per analogia Una salva d’aplaudiments.

■ salva

femení Descàrrega d’armes de foc en senyal de festa o de salutació de salva locució adjectiva Dit de la munició o del tret sense bala Bala de salva per analogia Una salva d’aplaudiments
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salvable

■ salvable

adjectiu Que pot ésser salvat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salvació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">salvació</title>

Partició sil·làbica: sal_va_ci_ó
Etimologia: del ll. td. salvatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Acció de salvar o de salvar-se de la destrucció, de la ruïna, especialment de la perdició eterna. La salvació de l’ànima.
  2. Allò que salva, mitjans de salvació. Tu has estat la meva salvació.
  3. religió, cristianisme i filosofia Estat en què l’ésser humà ateny la seva plena identitat, alliberat del mal i molt sovint de la mateixa mort i com a transformat en la seva pròpia realitat, d’una manera definitiva, actualment i de fet o en esperança.

■ salvació

femení Acció de salvar o de salvar-se de la destrucció, de la ruïna, especialment de la perdició eterna La salvació de l’ànima Allò que salva, mitjans de salvació Tu has estat la meva salvació religió , cristianisme i filosofia Estat en què l’ésser humà ateny la seva plena identitat, alliberat del mal i molt sovint de la mateixa mort i com a transformat en la seva pròpia realitat, d’una manera definitiva, actualment i de fet o en esperança
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salvador
| salvadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">salvador</title>

Etimologia: del ll. td. salvator, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí i femení Que salva.
  2. cristianisme
    1. adjectiu salvífic 2.
    2. masculí usat absolutament [en majúscula] Títol donat a Déu, com a instaurador i realitzador de la salvació dels homes, i a Jesucrist, per tal com en ell es donen la manifestació i la consumació històriques i definitives d’aquesta salvació de Déu.

■ salvador
| salvadora

adjectiu i masculí i femení Que salva cristianisme adjectiu salvífic 2 masculí usat absolutament en majúscula Títol donat a Déu, com a instaurador i realitzador de la salvació dels homes, i a Jesucrist, per tal com en ell es donen la manifestació i la consumació històriques i definitives d’aquesta salvació de Déu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

salvadoràcies


<title type="display">salvadoràcies</title>

Partició sil·làbica: sal_va_do_rà_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de celastrals constituïda per plantes llenyoses i fruits en baia o en drupa.
  2. singular Planta de la família de les salvadoràcies.

salvadoràcies

femení botànica plural Família de celastrals constituïda per plantes llenyoses i fruits en baia o en drupa singular Planta de la família de les salvadoràcies