■ salutació

Partició sil·làbica: sa_lu_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. salutatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de saludar.
    2. Paraules o gests amb què hom saluda. Enviar una cordial salutació per mitjà d’algú.
  2. diplomàtica Fórmula protocol·lària en la retòrica de les cancelleries medievals amb què hom cloïa normalment la intitulació.
  3. salutació angèlica Bíblia i cristianisme
    1. Mots de salutació que l’Evangeli posa en boca de Gabriel al moment de l’anunciació a Maria.
    2. Pregària de l’avemaria.